Muntanyisme.cat

Mapa Gizi 1:2.000.000, en línia continua trajecte en 4 x 4 i discontinua en avió.Ben d'hora al matí sortim de Debash i conduïm fins a Gondar on visitem el més que interessant Recinte Real, Debre Berham Selassie l'església ortodoxa i els banys de Fasilidas on van tenir molta sort amb el guia que ens va tocar aquí, ens va ensenyar tot amb molt entusiasme, en acabar amb ell encara ens va donar temps de donar una volta per les parades al costat de la sortida del Recinte Real.L'endemà continuem amb vehicle fins a Bahir Dar (3,5 hores) on amb una barca travessarem el Llac Tana, el més gran d'Etiòpia i ens endinsem a la Península de Zege on després d'una bona caminada entremig de boscos espessos arribem al monestir d'Ura Kidane Meret i després a Bete Maryam, amb grans pintures interiors i una important col·lecció de corones i creus del segle XIV. El viatge de tornada amb la barca ens consta una mica més d'una hora. L'endemà a primera hora continuem cap al sud fins a Tis Abay on després de caminar una estona travessem el riu Nil Blau amb una barqueta i continuem caminant, de cop podem contemplar una gran cascada d'aigua: Cataracta del Nil Blau, gaudim fent fotos i travessant ponts metàl·lics per anar d'un vessant a un altre. Tornem per la mateixa pista a Bahir Dar i després de recórrer el mercat dels dissabtes a la població, el dia s'està acabant, moment per buscar el barber per tallar-me els cabells i a fer de Déu que el vaig trobar, magnífic.Avui diumenge toca desplaçament en 4 x 4, hem d'anar des de Bahir Dar fins a Lalibela. El conductor ens diu que unes 3 hores però després van veure que no en tenia ni idea, no havia vingut mai (vam trigar més d'11 hores). Al deixar la carretera entre Bahir Dar i Gondar ens trobem el sempre esperançador poblat de Awra Amba on el seu lema és "a la recerca d'un món perfecte¨. És l'únic poblat en tot Etiòpia que el que es busca és la igualtat entre  homes i dones. Vam tenir la sort de conèixer al fundador Zumra Nuru i van poder tenir una simpàtica xerrada amb ell (amb l'ajuda d'un traductor, ell no parla gens anglès). Després d'aquesta visita continuem per una carretera en bastant mal estat, plena de forats en tot moment, el nostre conductor no sap quasi angles i ens costa bastant la comunicació amb ell, en un moment de la ruta me n'adono gràcies al mapa que porto (al vell estil) que no estem seguint el camí correcte, li miro d'explicar però ell dient-me que no, que és el correcte...... Finalment arribem a un poble més gran (aquest sí que em surt al mapa) i aquí ja li confirmo que anem malament, després de molt insistir para el vehicle i pregunta a unes persones del carrer, resposta.........., que anem malament. L'home dient sorry sorry, aleshores és quan ens confessa que és la primera vegada que ve aquí. Hem de recular enrere uns 60 kilòmetres (1,5 hores) i agafar unes pistes de pols, el dia es va apagant a poc a poc, no sabem massa bé on som, li pregunto si el cotxe té llums, em diu que sí, quan quasi és negra nit li dic que obri les llums, jajaja les llums que porta, he de treure la mà per l'exterior i enlluernar amb el meu frontal la pista, passades les 19.30 arribem a Lalibela sense menjar ni beure res en tot el dia. Quedem per parlar l'endemà al matí, quan ens aixequem ja ha marxat. Aquests dos dies seran per veure esglésies dins de coves o foradades sota terra, molt fort. Agafem l'avió fins a la capital Adis Abeba on passarem el dia visitant-la (no ens va convèncer gens).L'endemà de matinada ja tornem a estar a l'aeroport però ara a l'internacional, aquests últims dies els passarem a Djbouti, país que fa frontera amb Etiòpia, Somàlia i Eritrea i davant de Iemen. Després de la bona experiència l'any passat al Mar Roig d'Israel i Jordània volíem provar aquest any el mateix Mar més al sud. Només trepitjar terres Djiboutianes ja veiem el canvi amb Etiòpia, fins fa uns anys va ser colònia francesa, tot és molt però que molt car però és menja super. Tenen molta influència francesa en la seva...