Via no plou ni fa sol
DIMARTS, 07 DE GENERAquesta setmana sortiré en un dia atípic, el dimarts, i no se si trobaré company. Però l’Isabel s’apunta a totes i a més el Joan també pot sortir. Bé aquesta setmana canviem el dimecres pel dimarts.El Joan proposa anar a la Paret del “Llop Blanc” una paret que m’he mirat moltes vegades però sempre des de la distancia, o quan he escalat a Canalda o quan he anat a buscar bolets per la zona, però sempre amb respecte.Avui proposa anar a fer una de les clàssiques, la via “ Gran Manitu” i clar, no puc deixar passar l’oportunitat.La primera parada la fem a Solsona per esmorzar i d’allà directes al lloc on diuen que cal deixar el cotxe. El Joan , fa molts anys va fer una via veïna però no recorda l’aproximació, caldrà aventurar-nos. (groc aproximació nostre, vermell l'aproximació bona, verd retorn al cotxe) Sortint del cotxe anem seguint camins i corriols però agafem la feixa inferior i aviat estem envoltats de bosc tancat que ens fa difícil la progressió. Pujant tarteres i obrint-nos pas per la boscúria , arribem a peu de via, però hem perdut un temps preciós .El Joan s’apunta la primera tirada, que és segons la ressenya la més difícil, i a fe que ho és, aquesta tirada ens porta força estona perquè cal reforçar-la molt. De fet quan l’Isabel i jo pugem veiem el perquè de les bufades del Joan, és una tirada potent.A la reunió mirem dues coses, la següent tirada que tan sols veiem un espit molts metres per sobre i el rellotge que marca una hora massa tardana per poder sortir amb garanties de la paret (no coneixem el terreny , ni la baixada).Decidim que ja tornarem quan el dia tingui més hores de llum.De tornada, trobem el camí bo i en poca estona estem al cotxe, i sense esgarrinxar-nos . Ara ja sabem com fer l’aproximació amb tranquil·litat.Al cotxe, veiem que es tard per fer quelcom llarg però aviat per plegar i decidim anar a la zona de la “Paret de la pluja” . Aquesta paret va ensenyar-me-la en Alarcón un via que anàvem a escalar a Riu Lacó .A peu de carretera comencen totes les vies i nosaltres en decidim per una de central que resulta ser la via “ Ni plou ni fa sol” una via de tres tirades que ens permet estirar els músculs i fer algun metre. De tornada ens aturem a Solsona per fer la cervesa de rigor.J. ESTRUCH
