Btt la séquia de manresa.
Descripció de la ruta; en aquesta sortida no ens caldrà fer aproximació en cotxe, doncs sortirem des de la mateixa capital del Bages. Si arribem amb cotxe a Manresa, ens aproparem al Parc de l'Agulla. La Séquia de Manresa, és un canal de regadiu cabdal en la història de la ciutat. La Séquia té un recorregut de 26 km i 10 m de desnivell. La captació d'aigües es fa sota el balç del Castell de Balsareny mitjançant la resclosa anomenada "Resclosa dels Manresans", i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i arriba al Parc de l'Agulla de Manresa. En el seu itinerari se serveix de 34 ponts de pedra i 70 pontarrons, entre els quals cal destacar el pont de Santa Maria i el de Conangle, que separa el terme de Sallent del de Balsareny. Nosaltres farem un recorregut circular, en sentit contrari al curs de l'aigua, d'anada seguirem la Séquia fins al km 0, situat a Balsareny i de tornada o farem seguin en un principi el curs del riu Llobregat, per retornar al Parc de l'Agulla creuant algunes zones de polígons industrials.Com a homenatge a les persones que van construir la Séquia, Jove Cambra de Manresa va iniciar l'organització l'any 1985 de la cursa no competitiva de la Transéquia ,i que des d'aleshores es pot fer a peu o amb bicicleta. Aquesta activitat es realitza cada any durant les Festes de la Llum, el dia 21 de febrer.En un resum històric direm que l'any 1336 Manresa patí una gran sequera que deixà els manresans a la misèria, fins i tot alguns van haver d'emigrar a altres contrades. Per tal d'aportar una solució aquest mal son, es projecta amb una extraordinària visió de futur la construcció d'un canal d'aigua que porti les aigües del Llobregat al centre de Manresa. La Séquia inicià la seva construcció l'any 1339 i fou acabada l'any 1383. En fou autoritzada la construcció pel rei Pere III.Iniciem el recorregut des del Parc de l'Agulla, el parc més gran del Bages i el lloc d'esbarjo per excel·lència a la ciutat de Manresa. L'any 1962, la Junta d'Aigües de Manresa va veure la necessitat de construir un llac artificial per garantir el proveïment d'aigua a la ciutat en cas d'avaria de la Séquia. Les obres van començar el 1966 amb la construcció d'una presa. El llac no es va omplir fins al novembre de 1974 i permet emmagatzemar 200.000 m³ d'aigua en una superfície de 64.000 m², i una fondària màxima de 4 metres.Ja preparats per sortir, d'un bon inici prendrem el Camí de la Séquia el qual es pot recórrer de punta a punta per un sender que van obrir els sequiaires per fer-ne el manteniment. El recorregut està equipat amb senyals informatives de quilometratge, i recorregut. El sender sempre va arran del canal, no té pèrdua, tot i que la séquia s'amaga en alguns trams concrets. Quan arriba a Sallent topa amb les vies del tren, i les travessa per sota.Des del costat del restaurant creuem una rotonda, i ja trobem el canal d'aigua. Normalment la zona més propera a Manresa és molt transitada, anirem amb compte, doncs el camí es força estret. A prop del primer quilòmetre trobem una zona de vinyes al voltant de l'ermita i mas de Sant Iscle, un edifici medieval que és un dels nuclis de poblament més antics del Pla de Bages. S'hi pot visitar l'església preromànica i romànica. Actualment acull un celler productor de vins i caves, sota la denominació d'origen "Pla de Bages". A tocar la casa a la banda contrària del camí, hi ha una zona de pícnic amb taules de fusta.Arribem a una pista ampla i polsosa (atenció amb aquest tram. Avui dia podem haver de modificar uns metres el recorregut per unes obres que s'estan realitzant). Si no podem seguir la Séquia, continuarem mig quilòmetre per la pista ampla, fins torna-la a retrobar.Passem a prop del mas de ca l'Hortolà, i arribem a les primeres naus del polígon industrial Santa Anna II. Per davant de la casa de cal Riereta girem a l'esquerra, al costat contrari ens queda el Riu d'Or i la Font de la Riereta. El caminet paral·lel al canal d'aigua ens acosta al poble de Santpedor, i la carretera...
