Via gas-oil et décibels
DIUMENGE, 02 D’AGOST Desprès d’ una setmana per a oblidar (escalatoriament parlant), arribem a casa el dissabte i ja estic buscant companys per diumenge. Per sort la colla de Vilafranca sé que son fidels a sortir aquest dia i no dubto amb demanar incorporar- me al grup. L’ opció escollida , ateses les meves propostes/necessitats de fer quelcom “love climbing” i sense problemes , ha estat escoltada i decidim anar a fins al Pirineu Francés per fer una via de la “Fullatera”. Quedem en trobar-nos a les 7,30 del mati a la benzinera de Sant Joan de Vilatorrada, lloc estratègic per a trobar-nos tots que venim de diferents punts de la geografia . Ens trobem, en Pere, l’Angel , el Benjamí i jo . També s’ha apuntat l’Isabel, però a ella la trobarem a Puigcerda. Com a base per deixar el cotxe i esmorzar, escollim l’aparcament de Porta i segons descripcions un dels llocs on podem baixar caminant desprès de fer l’escalada. Al pàrquing arriben també uns escaladors que son més rapits que nosaltres i marxen abans vers la paret. Nosaltres seguim al nostre ritme. Per sort els altres escaladors s’han equivocat d’ aproximació i els passem davant abans d’arribar a peu de via. Com som els primers , escollim la via “Diesel i decibels” que és un xic més potent que l’altre via que hi ha. Farem dues cordades, davant anirem l’Isabel i jo i darrera , en Pere, l’Angel i el Benjamí. A la via trobarem tres tirades que demanen un xic d’intensitat, enllaçades amb d’altres tirades de connexió que sense ser dolentes , son bàsicament rampes d’unió. La primera tirada, té el pas més complicat en la primera secció, just al començar amb un passatge vertical amb sortida per l’esquerra que demana atenció. La segona tirada interessant és el tercer llarg amb un díedre d’entrada on la col·locació és fonamental donat que rellisca molt . La tercera tirada i pot ser que sigui la tirada que varia la homogeneïtat de la via és la darrera tirada que presenta la primera meitat de la tirada molt forta i amb les assegurances un xic mes allunyades que a la resta de via. La baixada és entretinguda, cal seguir unes marques als arbres que et baixen fins quasi el pàrquing de Porta. Acabada la feina i veient que les boires comencen a fer-se presents, decidim tornar a Puigcerda per fer la cervesa de rigor i tornar a casa amb tranquil·litat.J. ESTRUCH
