La Fullatera, via Gasoil & Décibels
28.07.20 Un mes després d’haver fet la via Ni sueur, ni peur, a la zona de la Fullatera (vall de Querol, comuna de Porta), i amb l’amenaça de nous confinaments com a teló de fons, hi tornem per fer la via Gasoil & Décibels, situada immediatament a la seva dreta, més difícil però també més continua. Ressenya de la viaUn altre cop deixem el cotxe al petit eixamplament de la carretera, a tocar del pont del tren i a 1 km del poble de Porta. Avui, però, sortim més aviat per tenir més estona d’ombra car la calor ja apreta de valent. En un plis-plas ens situem al peu de la via marcat amb lletres grogues. Suposem que el nom Gasoil & Décibels fa referència a la proximitat de la carretera i els gasos que deixen els vehicles al seu pas...novament haurem de fer servir els xiulets per comunicar-nos. Contundent inici de la viaAixí, en fred, l’inici és força contundent: un diedre ennegrit pels líquens i que t’escup un xic enfora. En Pau ho supera a base de força, però jo ho supero a base d’estrep. Després es tracta d’anar pujant per una sèrie plaques més o menys inclinades que em porten a la primera reunió des d’on ens fixem que hi ha una cordada de tres fent la via veïna Ni sueur, ni peur. Arribant a la primera reunióLa primera reunió enmig de les plaquesLa segona tirada tampoc té cap misteri... tot dret amunt per les plaques, tot cercant les xapes que indiquen el camí a seguir. A voltes, per reforçar la seguretat, en Pau hi posa alguns “flotants”. Per sort avui la roca està més seca i la vegetació no és tan exhuberant, factors que milloren, i molt, l’adherència. Inici del segon llargArribant a la segona reunióLa segona reunió sota un vistós diedreLa segona reunió està situada sota un vistós diedre que permet superar un mur vertical. Aquí està un dels passos més difícils de la via, que en Pau resol amb moviments força atlètics però que jo el supero amb els meus estimats estreps... que encara no tinc el cos com per a fer segons què. Preparant el pas del diedreAtlètica superació del pasProgressant entre plaquesDesprés del pas del diedre, es repeteix la progressió en vertical per plaques inclinades i folrades de liquens on l’adherència és fonamental. Així arribo a la tercera reunió, encara a l’ombra però ja es veu despuntar el sol per sobre el vessant. Aviat ens atraparà. La tercera reunióArribant a la tercera reunióLes dues següents tirades són com “de descans” perquè estan qualificades de III i III+ respectivament, així que les fem ràpidament per mirar que el sol ens atrapi el més amunt possible. Inici del quart llargArribant a la quarta reunióLa quarta reunióA partir de la quarta reunió ve un tram compartit per ambdues vies, i veiem com l’altra cordada està ja a la reunió paral·lela a la nostra. Ens hem d’afanyar per no trobar-nos tots compartint reunions... que no duem mascaretes! Inici de la cinquena tiradaArribant a la cinquena reunió al caire del boscAixí ens reunim al marge del bosc que hem de creuar caminant. Pleguem una mica les cordes i avancem penosament per la tartera on alguns blocs es mouen al nostre pas. En Pau es fixa en una novetat: a més a més de les fites, al trajecte s’hi han afegit uns punts vermells molt vistosos que ens ajuden a trobar de seguida la continuació de la via. Creuem la tartera per canviar de reunióInici de la sisena tiradaA l’inici de la sisena tirada, en Pau progressa per un diedre on encara es pot gaudir de l’ombra del bosc. Quan em toca a mi, però, en sortir a camp obert, el sol em cau damunt com una llosa i em quedo enlluernada per la blancor de les plaques. Observo que les cordes dibuixen una diagonal ascendent a l’esquerra, al final de la qual està en Pau assegurant-me des de la sisena reunió. Les plaques d’entrada a la sisena reunióArribant a la sisena reunióEn aquest punt les vies es separen: la nostra via tira a la dreta i la Ni sueur, ni peur tira a l’esquerra. De l’altre cordada no es veu ni rastre... pensem que segur que han rapelat la via per...
