La Punxa dels Flautats, via Aleix
10.08.20 Sempre que arribem al pla de la Trinitat, em fixo en un conjunt d’esveltes agulles que tanquen l’horitzó pel nord i s’alcen cap al cel com tubs d’un orgue colossal: Són els Flautats, continuació cap al nord-est de la carena que es desprèn de l’Elefant. De totes les seves cotes, les més espectaculars són, per ordre d’alçada, la Cadireta del Diable, la Porra i la Punxa. Conjunt dels Flautats des del Pla de la TrinitatEn Pau em comenta que a la Punxa hi ha una via interessant que li agradaria repetir. Es tracta de la via Aleix (o Variant Aleix), la qual recorre la seva cara est i va ser oberta per Ramon Ogaya i Juan Carlos Roca l’any 2002. Els seus 145 m estàn repartits en cinc llargs, amb un màxim de dificultat obligada de V... a més de portentoses vistes assegurades! Recorregut de la via Aleix a la PunxaRessenya de la viaAixí que, de bon matí, enfilem cap al monestir però, a l’entrada, ens desviem cap a can Maçana i deixem el cotxe en una àrea de picnic al peu de la canal del Pou del Gat. Des d’aquí prenem l’enllaç al camí dels Degotalls, on un cartell ens adverteix sobre les mesures de prevenció per causa de la pandèmia. Comencem a pujar per l’enllaç al Camí dels DegotallsA nosaltres aquestes mesures no ens afecten perquè, als pocs metres, ja ens desviem pel dreturer corriol que puja per la canal del Pou del Gat, que combina trams de bosc amb trams de grimpada. Al capdamunt de la canal sortim al camí transversal, sota l’aglomeració d’agulles dels Flautats, per on discorre el GR 172. Anem a l’esquerra en direcció al pla de la Trinitat i, des d’aquí, ens dirigim cap la façana est dels Flautats, tot planejant sota l’esguard de la Cadireta del Diable. Al capdamunt de la canal, amb vistes als FlautatsDes del pla de la Trinitat ens dirigim al peu de la viaQuan arribem a la base de l’esvelta agulla de la Punxa, en Pau localitza una xapa i, encara que aquesta està “a la quinta punyeta”, pensem que estem al peu de la via Aleix. Després de “vestir-nos” per a l’ocasió, en Pau inicia la primera tirada per una placa molt dreta i polida. El cel està molt blau i, de moment, no fa massa calor. Primers compassos de la viaQuan em toca pujar a mi, me les veig i me les desitjo per superar els primers metres de la via, de tan drets i relliscosos que són... i, a més, no puc fer A0 perquè la primera xapa està a “la quinta punyeta”... i diuen que és IV. Després d’aquest inici tan gloriós, la placa s’ajeu i arribo a la primera reunió on comença la via de debó. Però a en Pau li fa l’efecte que el seu inici està un xic més a l’esquerra d’on hem començat perquè, en aquest primer llarg, només ha trobat dues xapes de les tres que diu la ressenya. Arribant a la primera reunióLa primera reunió al peu de l’arestaDes de la reunió costa una mica de veure la primera xapa del segon llarg que està situada un xic a la dreta. Però un cop localitzada, en Pau segueix remuntant la difícil placa que el porta cap al fil de l’aresta. Per a reforçar la seguretat d’aquests difícils primers metres, col·loca en una fissura el Camalot 0.5. Inici del segon llargProgressant per la placa cap a l’arestaArribant a l’aresta sota el sostrede la Cadireta del DiableUn cop superada aquesta placa, encara tinc temps de veure’l fent algunes passes de ballet per damunt de l’aresta per, després, desaparèixer de la meva vista. I quan em toca pujar a mi, encara gràcies que, als primers metres, puc ajudar-me de les cintes per superar la placa un xic desplomada. Així arribo a l’aresta on trobo el primer clau que apareix a la ressenya i des d’on observo, a la meva esquerra, les poderoses parets dels contraforts de la Cadireta del Diable. Clau amb anellaLa segona reunió sobre l’arestaArribant a la segona reunióInici de la tercera tiradaLa tercera tirada no té cap misteri: seguir l’aresta amunt sobre una roca un xic irregular i molt poca protecció. Per a mi, aquest és el millor llarg perquè està dins el meu nivell... anant...
