Els de "la Cultura"
Amb això de “la cultura”, passa el mateix que amb les “esquerres”, que aquells que se’n reclamen es situen, ells mateixos, un graó per damunt de la resta de mortals. No cal que ningú els reconegui aital alçada moral, ells ho diuen i ja n’hi ha prou. Perquè son d’esquerres o del "món de la cultura", vet-ho aquí. Si els hi preguntem què és cultura, la vessem. I la vessem perquè més enllà que aquest mot tingui moltíssimes definicions -cadascú de nosaltres podem fer, també, la nostra pròpia definició- els que se’n reclamen ho tenen molt clar: cultura és el que fan ells i avall que fa baixada. Ho hem vist i ho veiem molt sovint, i ara, amb els efectes nocius de la pandèmia tornem a veure una vegada més com s’omplen la boca de “cultura” per a reclamar -quan no “exigir”-, un tracte de favor de les administracions. Tracte de favor, llegeixi’s subvencions, que seran criticades per insuficients, a la propera xaronada en forma dels premis que s’auto-atorguen entre ells en les gales que organitzen entre ells, i això sí, sense tallar-se un pèl, davant del polític del ram de torn, preferentment el propi conseller o consellera de Cultura. És clar, ells “son” la cultura, o sigui, pedigree social, que dona més drets que a ningú altre.