Poema : Paraules no dites
M’aixecaré del llit i de l’insomni. En obrir la porta, rebré una bafarada d’aire calent, mentre els ulls se submergiran en la frescor d’uns pins, llunyans. Després, prendré el càntir del racó, i l’alçaré entre els meus braços i sentiré … Continua llegint →
