Lolita la flamenca
DIUMENGE, 30 D’AGOST Aprofitant la baixada de les temperatures i el fet que per Girona i la costa Central diuen que farà mal temps per proposar fer una escapada a Sopeira. Hi ha la darrera via del Juan que esta agafant molta volada i volem fer-la. A la proposta s’apunten el Pere, el Benjami i l’ Isabel. El Pere ja la ha fet, millor, ells es posaran a una altre via i nosaltres podrem pujar sense pressió. L’aturada per esmorzar la fem a Aren, pocs quilometres abans d’arribar. Arribats a Sopeira, no acabem de decidir si anar a aparcar a la presa o deixar el cotxe a baix. Finalment decidim deixar-lo dalt i estalviar-nos baixar les escales amb el Sol escalfant-nos el clatell. Baixem fins el peu de via i en Pere i el Benjami es decideixen per pujar per la via Garcia Gutiérrez. Ens trobarem a la part superior per fer l’últim tram de via. Els dia que varem fer la via “La Norte d’escales” varem trobar al seu autor i va aconsellar-nos la que avui farem i cal agrair-li el treball fet, segur que serà una gran clàssica de la paret. La primera tirada supera un tram que podria fer-se caminant pel cami que porta a la caseta de control de moviment de la presa, però el pany de paret que ha obert val molt la pena. La reunió la fem en un arbre , just al costat de la caseta. La segona tirada s’enfila per una aresta fins un balconet. La tercera i la quarta segueixen la mateixa tònica, un seguit de forats i fissures molt netes i sanejades, sempre al costat de l’aresta (vista la vegetació que hi ha pel voltant, deu ni do, la feinada que haurà portat netejar tota la via). La quarta tirada fa reunió en una petita feixa que ens permet fet un canvi de vessant i començar a pujar per les plaques de la dreta. Aquesta tirada ens deixa al cim d’una espècie d’agulla que s’ajunta a la paret principal per una petita aresta. Fem reunió a la feixa on acaben quasi totes les vies de la paret d’Escales però bastant més a la dreta. Ara tan sols resta la part final, i dues tirades per sobre nostre ja tenim als companys que ens han agafat la davantera. La tirada comença per una placa a la dreta d’una canal amb signes de baixar-hi aigua, la roca esta polida i arrodonida . La tirada és bonica i plena de forats situats estratègicament perquè tot i la seva verticalitat la seva dificultat no sigui gaire elevada. Les dues tirades següents segueixen la canal fins a situar-nos a peu de la paret final. La darrera tirada és la millor de tota la via , sense desmerèixer la resta, però és mantinguda i amb un pas final força curiós per entrar a la reunió. Com que la darrera reunió coincideix amb la darrera reunió de la via “la Nord d’escales” que varem i varem baixar per la via d’avui. Ja tenim present els ràpels que cal fer per tornar a la feixa. Una vegada al cotxe, agraïm haver deixat el cotxe dalt i marxem directes a Aren per fer un mos i una merescuda cervesa. La tornada ha estat còmoda , tot i la circulació que hem trobat. Es final de vacances i es nota!!!J. ESTRUCH
