Gracias a la Vida a Montrebei.

 Amortitza un terreny a priori no gaire atractiu, nosaltres n'hem sortit prou cofois. Alterna llargs guapos amb els inevitables rostolls d'aquest tram de paret. Força variada ja que te placa i fissura.Accés: Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Aquesta pista ha estat arreglada recentment i es troba en molt bon estat.Aproximació: Convé agafar la traça de baixada de la paret i quan ho veiem clar seguir per rastres de pas a l'esquerra ( alguna fita ) fins a peu de via. Díedre-canal una mica brut, uns vint metres a l'esquerra de la Torrades amb all. A la fotografia de sota es veu el company escalant l'inici de la via.Orientació: Sud Oest fins les dotze tocades el primer llarg ha estat a l'ombra després ha tingut sol fins pràcticament la posta.Horaris: Aproximació 30',via 4 hores i descens 40'.Grau obligat: 6a/A1.Sortint de la primera reunió jo diria que hi ha el pas més obligat de la via,sobre una llastra que sona a buit i que nosaltres no hem vist com protegir.Material: Nosaltres hem fet servir unes 13 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3 repetint entre el 0.5 i l'1.Descens: Del final de la via grimpar fins assolir la carena. Un cop a la carena seguir a la dreta fins a un ampli coll. En aquest punt cal estar atents a girar a la dreta i a través de canals i tarteres arribem al Prat de Lluís on hem estacionat.Ressenya: Juntament amb tot el material gràfic pertany a en Josep Santasusana autor del blog lacordadacentenaria.Gràcies!

Arbres – Arbres de la vida a la mort / 2ª Part #

Avui us presento dos articles En aquesta segona part, la dedicarem com un arbre una vegada mort o millor dit, tallat, encara li pot aflorar la vida indirectament. Us passo tres...

Arbres – Arbres de la vida a la mort / 1ª Part #

Els arbres com a tots ser viu, sigui animal o vegetal, sigui petit o gran, te el mateix procés, neixa, creixa, desarrollar-se, tindre infermetats, mutilacions… i al...

La dura feina del camp i la vida rural de principis del segle XX

Avui us presento dos articles Sempre ha estat dura la feina del camp, del bosc i de la granja per la gent que hi viu d’això, però avui centrarem la mirada d’aquesta feina...

Grácias a la Vida a la Paret de Catalunya.

Anar a Montrebei sempre és un gust i, anar-hi acompanyat de dos 'lolos' que és mengen els llargs difícils sense despentinar-se ja és un luxe: moltíssimes gràcies, cracks....

La vida te da sorpresas: el barranc de la conqueta

(Estem treballant per vosté. Article encara no acabat. Perdoni les molèsties).Fa un parell de mesos estàvem esmorzant al bar de Camarasa quan va venir un muntanyer i em va...

Nova via. Pesics de Vida a la Paret d'Odèn.

Últimament he estat molt liat (suposo que ja ho heu notat amb l'activitat del blog) però entre alls, cebes i ossos l'agenda estava bastant farcida. I dic ossos perque aquesta...

Si no te gusta tu vida ¡Cámbiala!

El mediatic Jesús Calleja publica un curiós llibre barreja d’autoajuda, aventura i memòries, que suposem dirigit al públic que segueix les seves incursions...

"Delfos". Montrebei. Paret de Catalunya.

Cagüen un dia que no tinc que estar pendent de l'horari perquè la dona i el nen han marxat a veure la família llunyana de Sant Celoni i no lligo plans...   Al final...