Via moai (serrat de la corona)
DIUMENGE, 16 DE GENERComença la setmana dels barbuts i sembla que serà força intensa, aixo si, amb un cel completament net de boires.Per aquesta sortida serem quatre i tenim intenció d'anar a una zona que no visitem gaire, de fet els companys no l'han visitat mai.La zona en quastió és la Serra de la Corona, a mig cami entre Cap de Ras i Montrebei . On podrem trobar alguna via força interessant, però amb una aproximació i un descens un xic llarg i costerut.La proposta es fer la via “Moai” que per la seva graduació esta dins les nostres possibilitats i presenta un tipus d'escalada que no practiquem gaire, la autoprotecció.Deixem el cotxe al costat de la pista que va a Montrebei i ens endinsem al bosc direcció a les parets.Arribar a peu de paret ens costa mitja hora llarga i el tram final es fa costerut però com que conec el peu de via i arribem sense problemes.A la via tan sols trobarem tres ponts de roca i dos pitons. La resta , reunions incloses cal muntar-les.Tinc que dir que la graduació l'hem trobat un pel baixa i per nosaltres la via es mantinguda amb el cinquè grau.La primera tirada, comença per un diedre brut i amb roca a controlar, son uns deu metres verticals, fins un arbre i despres per unesgrades fins la reunió que farem en un arbre, just on la nostra via es sepqara de la via “Llepafils”.La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió i s'enfila per un diedre ample que en el seu primer tram presenta bona roca però que arribant a la reunió quan es posa dret cal vigilar les roques on t'agafes. Trobarem un pont de roca a mitja tirada.La reunió la fem dins un tunel que travessa un gran pedestal i és un pont de roca però que es pot reforçar amb flotants.La tercera tirada surt fora del tunel i supera el pedestal per l'exterior, no es veu però a pocs metres de la reunió trobarem el tercer pont de roca que protegeix un tram vertical, despres la tirada surt a una feixa molt trencada i remunta fins el peu del seguent mur.En aquesta tirada a ma esquerra tindrem el “moai” que és un petit monolit separat de la paret, hem vist un espit a mitja altura però no ens hem acostat.La tercera reunió la muntem en dues fissures paralel·les amb flotants.La quarta tirada segueix una fissura ample i bruta fins arribar a un bosc penjat on farem reunió d'uns arbres. La tirada esta neta.La cinquena tirada, és sens dubte la millor de la via. Comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar una fissura vertical que seguirem uns metres fins trobar el primer pitó, aleshores cal flanquejar més a la dreta per entrar en una fissura encastament que tindrem que protegir fins arribar a un petit resalt que ens porta en flanqueig a l'esquerra fins un resalt a l'aresta on trobarem el segon pitó. Just aqui remuntar un petit mur fins un repla.Teoricament aqui s'acaba la via però nosaltres hem sortit per la dreta i hem anat a cercar un diedre molt profund on hi ha un arbre que una vegada superat ens deixa al cim.La baixada no es veu gaire logica, cal flanquejar un embut fins un collet que veurem a la nostra dreta (est) i darrera d'aquest trobarem traces de cami per baixar fins el bosc i d'allà desfer el cami d'aproximació.Hem arribat al cotxe que ja comença a refrescar i anem directes a Ager per fer la cervesa, els bons costums no es poden perdre.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM DE LA VIA.................................... MoaiAPERTURISTES............... J. Corts i A. GonzalezCOMPANYS DE CORDA ...... I. Notivoli, P. Giró i A. GuillenMATERIAL........................... Joc complert de Camalots (del 0,3 al 6) (millor repetir els mitjans), joc d'aliensDIFICULTAT............................ V
