Eva solans + mika
DIVENDRES, 15 D'ABRILDimecres de Setmana Santa, setmana de recolliment !!!. Nosaltres aquesta setmana no tenim gaires de passar el calvari i busquem quelcom tranquil amb bona roca i assegurat. Dificil de trobar !!!.Fa pocs temps en Juan Gutierrez va obrir una nova via a Vilanova de Meia i en poc temps s'ha popularitzat com és costum amb les seves vies per la seva bona linea d'escalada i el fet d'estar ben protegida, (ens te massa ben acostumats!!!).Molts companys ja la han gaudit i en deixen bones referencies, és el moment d'anar a tastar-la.Avui sortim l'Isabel i jo sols, i no tenim gaire presa, la via es curta i ens permet anar tranquils. Esmorzem a Artesa i marxem decidits fins el parquing de la Font Blanca on deixem el cotxe uns metres més amunt en un enxamplament de la pista, per sort no hi ha ningú.Fem el cami d'aproximació, ara molt senyalitzat . Recordo l'anterior vegada que vaig venir a la zona per fer la via “ La mel de la selva”, ara fa deu anys, que varem pujar fent el senglar fins a peu de via.Avui és una pasejada, plena de fites i el cami molt trepitjat. En res estem a peu de via i mentre ens preparem sentim algun cotxe que s'atura al parquing, no estarem sols .La primera tirada amb roca escamosa i amb presses arrodonides és molt vertical però les moltes assegurances que hi ha et permeten fer esl passatges sense por, tot i que hi ha algun passatge on cal forçar la maquina. Trobarem dotze parabolts en la tirada i alguntram de roca no gaire bona, (però sanejada) poc abans d'arribar a la reunió.La segona tirada , una disfrutada, sense gaire dificultat, segueix la roca costrosa i arrodonida, però la dificultat baixa i les assegurances donen confiança per a forçar el passatges més compromesos, la reunió al peu d'un altre diedre. Trobarem set parabolts a la tirada.La tercera és curta però intensa, supera un diedre amb un passatges de confiança amb la pedra on cal possar-se be en algun punt i un final de tirada amb placa per entrar a la reunió, tot i ser curta trobarem set parabolts.La quarta tirada és encara més curta que l'anterior , però és aconsellable fer-la per evitar el fregament de les cordes, un tram vertical per una fissura en deixen sota un petit desplom on hi ha el passatge de la tirada, despres una placa llisa amb incrustacions de calcari en deixen a la reunió. Hi ha quatre assegurances a la tirada.La cinquena, personalment és la millor tirada de totes, comencem amb un petit flanqueig a l'esquerra per arribar al primer parabolt que protegeix l'entrada a un diedre queremuntem uns pocs metres i que despres deixem a l'esquerra per entrar a una placa molt i molt bonica amb incrustacions i forats que semble fets a mida per a progressar, és el tram més bonic de la via i creuem la placa de dreta a esquerra per anar a sortir per una canal diedre on el més dificil és posar-se be. La reunió la farem en un arbre a deu metres de la sortida però nosaltres hem fet reunió en el darrer parabolt i hem reforçar amb un arbre. Calia fer fotos al company !!!.Arribem a dalt i ara cal baixar per la ferrada que hi ha muntada a l'esquerra de la via.Deu ni dor amb la ferrada, uns passatges força llargs, però equipats ens deixen al terra en un plis plas.Co que encara es d 'hora per plegar, li dic a l'Isabel per anar a fer quelcom més i aprofitant que no coneix la zona dels contrafort de la Roca del Arcs, li proposo anar a fer alguna via per tastar les vies que feien servir per fer cursets, fa molts anys!!!.Per no caminar gaire, ja que ella no esta per la labor, ens aturem en el primer sector “Sector Mika” i per la seva via emblema , la via “Mika”.Fa molts anys que no vinc a vistar aquesta zona però l'he trobada força deteriorada, les reunions del cim que estaven equipades amb parabolts del dotze han estat desmontades i ara cal fer el rapel d'un arbre amb una baga i un maillon. Considero una bogeria el que fa molta gent, per aconseguir dues plaquetes que poden costar cinc euros , arrisquen la vida de persones que estan iniciant-se en l'escalada i que per una mala...
