Gúbies del Regatxol
En el segon dia de la nostra estada barranquista al massís del Port hem fet un altre dels barrancs clàssics d'aquesta zona: les Gúbies del Ragatxol. Es tracta d'un barranc molt curt i amb una aproximació relativament llarga però molt aquàtic i amb un ràpel de 50 metres que supera la gran cascada que dona nom al barranc, en un entorn espectacular.Hem dormit al Refugi del Caro (Estels del Sud) i després d'esmorzar hem iniciat la curta aproximació en cotxe per la pista, inicialment asfaltada, que porta a la zona de la Cova de les Avellanes. Poc més enllà, la pista està tancada i cal seguir a peu.Hem fet l'aproximació per la pista, ben fàcil, però quan hem arribat a l'inici del barranc ens hem equivocat i hem agafat el camí de retorn; el gràfic que portàvem com a ressenya i la nostra interpretació del text ens han fet confondre el camí. Això ens ha fet perdre temps però quan ens hem adonat de l'error hem rectificat i finalment hem arribat a l'entrada del barranc que, a més, està indicat amb una gran pintada sobre una roca.Els primers metres eren totalment secs però ben aviat hem arribat al primer gorg, una gran piscina natural d'aigua clara. Ens hem equipat i hem iniciat el recorregut de la part més interessant del barranc. Hem travessat la piscina nedant i després dos gorgs més amb petits salts. Ha esta un inici totalment aquàtic, ideal per un matí que ja era ben calorós.Després hem fet un curt ràpel per baixar al darrer gorg abans de la gran cascada. Aquest gorg estava mig buit i per això no era aconsellable saltar com quan està ple del tot. A l'altra banda del gorg hem arribat a la instal·lació del ràpel gran.Hi ha una doble instal·lació, ja que quan corre l'aigua per la cascada és perillós baixar pel mig i cal utilitzar una instal·lació més allunyada muntant un passamans per arribar-hi. Avui la cascada estava seca i hem muntat el ràpel directament sobre la instal·lació principal, ben segura.El ràpel de la cascada és impressionant. Són 50 metres i acaba en un gran gorg al centre d'un circ envoltat de grans parets, d'on cal sortir nedant. Tot i l'espectacularitat del pas, no és difícil perquè la verticalitat no és absoluta i només hi ha un petit tram una mica volat, gairebé al final.Després de superar el pas clau hem seguit riu avall travessant un parell de gorgs plens d'aigua fresca i arribant a l'inici del camí de retorn. Una fita i unes marques de pintura indiquen el petit corriol per on cal pujar muntanya amunt per retornar al punt de partida. Hem estat una mitja hora per retornar a la pista i després encara ens quedava una hora ben llarga per remuntar tota la pista fins al lloc on havíem deixat el cotxe.Hem donat per acabada aquesta sortida als Ports i hem tornat a casa satisfets per haver recorregut dos dels barrancs més clàssics d'aquest massís. Una gran experiència barranquista.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ÀLBUM DE FOTOS -
TRACK
ENTRADES RELACIONADES:
Coves de la Molade Catí, 2021
Besseit - RefugiCaro, 2016
Refugi Caro -Fontferrera, 2016
BIBLIOGRAFIA:
Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carlos Martínez. Cossetània Edicions
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
.JPG&w=320&h=180&zc=1)
