La madre que me parió, 6c (200 m), Terradets. PERILL !!!
Poca cosa trobem d'aquesta via tret de la resse de Luichy i que Ioli ens la recomana; així que cap allí anem. Oberta per Tronko i M. Segarra, sobre la ressenya la cosa ja pinta dura. Entre la Cràpula i la Delincuentes veureu un spit a 10 m. de terra que us indica per on puja. El primer llarg ja pinta xungo, però resultarà boníssim: dos spits, un pitó i prou, sobre una roca collonuda i escalada atlètica, entre fissura i placa. Abans d'arribar a l'R1 trobo un pitó i un pont de roca llaçat d'un enorme bloc, i ruc de mi, em penso que allò és la role. Puja l'Ari i continuem el segon llarg. Sols pujar-me al bloc, sota el sostre, la sento cridar: resulta que m'estava enduent el bloc i ni me n'adonava. I aquí acaba la via: muntem un ràpel del pitó i abandonem un tascó. Hem tallat la llaçada del bloc per evitar ensurts, A casa, mirant millor la resse, sembla que el bloc s'escapoleix una mica per l'esquerra, de manera que ja ho sabem, hi haurem de tornar amb la lliçó apresa. Però el bloc, molaria llençar-lo. Sortim vius perquè avui, senzillament, no tocava. Així que a tall de teràpia, ens n'anem a fer una via del Juan -La via del Llop- que encara no l'havíem fet. Luichy resse L1, i prouLo Xist Res com els amics
