Via olga frontera
DIUMENGE, 26 DE FEBRER DE 2023Aquest diumenge estem a les portes d'una llevantada i per assegurar la sortida anem a Ponent. Com sempre quedem amb la gent de Vilafranca a Jorba per er la tria de cotxes i finalment som cinc el que pugem perquè ja tenim companys a Alos de Balaguer. Aixi que ja tenim la destinació clara.Arribem a Alos i marxem directes al parquing de sota la Paret del Poll on ja hi ha dos cotxes.Com que som molts ens repartim per diferents vies. La Isabel, l'Angel i jo ens decantem per la via Olga Frontera que fa molts anys que no he fet.L'aproximació a aquesta via es curta i arribats a peu de paret encara fa molta fresqueta, però tirem a munt.Ens repartim la via a dues tirades cada un i em toca començar a mi.La primera tirada no és gaire dificil però te poques assegurances i la roca comença a estar lluent, no se si per l'humitat o pel pas de la gent, es deixa assegurar be amb flotants i a mitja tirada em decanto a la dreta de l'itinerari per anar a cercar la “placa” de la via veina “ El misteris de pepegall” on la dificultat és més gran i trobarem assegurances.La reunió la fem en aquesta via.La segona tirada comencem decantant-nos altre vegada però aquesta vegada a l'esquerra per anar a trobar la reunió de la nostra via, que fem servir d'assegurança de progressió, seguim pujant per una placa amb bona presa però pocs seguros fins arribar a la feixa on trobem un arbre amb un cable d'acer , nosaltres seguim creuant la feixa fins sota les plaques de la nostra via, però per no fer reunió en un arbre que hi ha segueixo pujant fins la primera assegurança de la següent tirada, on entre aquesta assegurança i un arbre faig reunió. Entre la reunió que he fat uns metres abans de la que tocava i els metres de més que he fet fins aqui, els companys han tingut que fer uns metres al ensamble, millor fer la reunió a la feixa.La tercera , esteticament és la tirada millor de la via, una placa vertical que anem creuant de dreta a esquerra en tota la seva llargaria i farem reunió en el fil de l'aresta abans d'entrar en una canal.La quarta tirada supera la canal i torna a la placa de la dreta, (hi ha gent que segueix la canal amb uns passatges verticals a protegir, per la dreta la progressió es comoda i aeria i en deixa sota una petita placa que presenta el tram més dificil de la via, ben protegit per dos espits i un pitó. Acabada la placa arribem a la reunió, on tornem a fer el canvi de cap de cordada, ara li toca a la Isabel.La tirada comença per una placa que cal superar fins el comença ment d'una fissura canal que seguirem fins a trobar una assegurança. Recordo que aqui l'altre vegada que vaig fer-la anavem a la dreta per entrar al cim de l'agulla per una canal, però ara es més estetic sortir per sobre de l'assegurança a l'esquerra i continuar per la placa fins la reunió, en el collet de l'agulla i la paret.La darrera tirada presenta un altre tipus de roca més arrodonida però molt adherent per la granulositat que presenta, s'enfilña per una placa fins dalt de l'agulla on hi ha una reunió que ens saltrem i seguim pujant seguint la cresta fins el mateix cim de la paret.Ara tan sols ens resta baixar fins el rapel i seguir la canal que ens porta al cami del Congost de Mu, just acabades les passarel.les.A l'entrada de les mateixes, hem vist un cartell on assenyala la prohibició d'escalar de gener a juliol però per on esta possat, després del parquing i a l'entrada del Congost, entenem que és referit al Congost i no a la Serra del Poll, si no l'haurien posat al parquig.Una vegada tots al cotxe, anem fins Artesa per fer un mos i la cervesa de rigor.Una via que val la pena fer de tan en tant.J. ESTRUCHDADES DE LA VIANOM............................................. Olga FronteraAPERTURISTES ........................ Joan Frontera, Ramón MajóCOMPANYS DE CORDA .............. Isabel Notivoli, Angel GuillenMATERIAL ................................... 14 cintes, Joc de CamalotsDIFICULTAT .................................. V+
