El front del pallars
DIUMENGE,
02 D'ABRIL DE 2023
Aquesta
setmana, vigilia de Setmana Santa, tenim ganes de fer quelcom llarg
aprofitant que la setmana es presenta familiar i no podrem sortir.
A
mitja setmana m'ha trucat el Jordi per sortir i amb ell li agraden
les vies llargues o sigui que tot coincideix.
Parlant
amb en Pere, que tambe surten, quedem en trobar.nos al bar Cirera, el
nostre objectiu, la via “El front del Pallars” una via oberta ara
fa tres anys i amb poca informació per les Xarxes.
A
les nou coincidim al bar, finalment serem quatre.
Una
vegada esmorzats sortim direcció Rubies per trobar el punt
d'aparcament que amb perspectiva de la paret no ens costa gaire de
trobar.
Decidim
fer dues cordades, davant per ajudar-nos i fer-nos la via més suau
aniran el Josep i en Pere i darrera el Jordi i jo.
L'aproximació
primer es veu clara però una vegada arribats al bosc cal intuir el
millor cami fins a peu de paret.
Mentre
descansem, aprofitem per a localitzar una nova via oberta a
l'esquerra d'aquesta que per la graduació sembla un xic més suau,
(no sigui que la que volem fer sigui massa dificil i calgui canviar
d'objectiu). Però la via l'hem vist molt ombrivola i farestega i no
ens ha fet el pes, també hem localitzat el començament del la
ferrada.
Comencem
la via amb un passatge estrany, desplomat i amb presa arrodonida, per
sort hi ha un parabolt tot just començar, despres un diedre ens
porta a una petita plataforma que en oritzontal ens deixara a la
primera reunió, trobarem quatre parabolts, (un de doble que marca la
ressenya ja no hi es). La tirada es incomoda de fer i nosaltres l'hem
reforçat amb tres camalots i un arbre.
La
segona comença just sobre la reunió amb un tram molt vertical
protegit per dos parabolts, força separats, el primer un pel masa
lluny de la reunió, sent la sortida dificil com es. Superat aquest
tram, la paret s'ajeu però no hem trobat la reunió i hem ajuntat
els dos trams fins arribar a la paret del segon ressalt. Ull en
aquest tram perquè la roca esta esmicolada i cauen pedres molt
properes a la reunió. La reunió es un sol parabolt.
La
tercera tirada d'entrada impressiona, tan sols hi ha un parabolt
quasi entrant a la reunió segent¨i la paret es veu vertical, per
sort hi ha franges molt bones on poder protegir-se amb flotants.
La
quarta tirada es molt semblant a l'anterior però sense les grans
franges oritzontals, es més de finura i rematada amb una sortida amb
desplom molt bonica, però impressionant, trobarem tres parabolts,
dos en el primer tram més finet i un sortint pel desplom. El desplom
es pot reforçar, la placa fina, dificil de reforçar.
Ara
estem sobre del segon ressalt i cal posar-nos les sabates i recollir
material perque el seguen esta lluny. Una caminada en direcció Est
quasi planera fins entrar en un bosc que tindrem que remuntar entre
arbres i tarteres fins a posar-nos a peus del tercer ressalt, un xic
a la part de ponent del mur.
A
la reunió de sortida no hi ha res, arbres, i tampoc a la tirada, que
cada un de nosaltres la ha fet per un lloc diferent, la paret es
ajaguda i facil, però no es pot protegir perquè es de pedra
arrodonida i molt plena de molsa. Fem reunió sota un sostrets
caracteristics.
La
setena tirada, impressiona d'entrada, un tram obligat per superar els
sostres i una vegada superats, una placa de regletes amb una
assegurança molt lluny, la placa impressiona, però una vegada ben
situat es deixa fer bé i posar un parell de flotants per evitar
passar por.
La
vuitena tirada és curta però “matona”, esta protegida per cinc
parabolts, tots ells en diagonal a la dreta o sigui que es tan
dificil pel primer compels segon de cordada, hi ha passatges fines on
cal confiar amb la força del dits perquè els peus estan
completament en adherencia. La entrada a la reunió per un diedre on
fa por tibar massa no arrenquis el gendarme sobre el que hi ha la
reunió.
La
novena tirada es la que ens ha portat més patiment, el Josep, que
encapsala la cordada li ha saltat un pitó a mitja tirada i ha baixat
fins a sota la reunió, per sort...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
