Joan's
24-05-2023
Montserrat
Collbató
La Codolosa (Central)
Via: Joan's
Per fi tenim una mica de pluja, no gaire, és cert, però ja és alguna cosa.
Avui ens trobem el Martí i jo sols com uns mussols, els companys ens han
abandonat amb diferents excuses, bé tampoc és que ens les creguem, l'un perquè
el metge que l'havia de visitar no ha volgut vindre a fer-li la consulta a la
Codolosa ... Ja em diràs si no són ganes de toca les pilotes i és que els
metges ja no respecten la salut dels usuaris, que no malalts no sigui que els
posin una denúncia. L'altre és un xic mut, encara que darrerament s'havia
llançat bastat, aquest cop ha retornat al vell costum del silenci monacal. En
fi els dos solets al Bar i allà ens trobem a la colla de "Manresa",
encara que a hores d'ara em sembla que pocs queden que visquin allà, el que sí
que fa patxoca és que entre tots sumem més anys que Matusalem, clar que per
això hauríem de sumar i entre que és una cosa que ja no preguntem i que a sobre
ens posaria en un compromís si hem de sumar més de dues o tres rengleres i
anant apuntant les que ens emportem, sigui en un paper o amb els dits de les
mans, això si amagades darrere perquè no ho vegin.El Martí al L - 1Evidentment critiquem, entre nosaltres, els companys què no hi són i parlem de
temps passats en les nostres respectives vides, de fet coincidim en el fet que
hem tingut sort, encara que la sort sempre passa diverses vegades pel nostre
costat, s'ha d'estar atent i agafar-les, tantes vegades com sigui possible
perquè no sempre surten bé, tant el company com
Jo en aquest aspecte hem estat atents i hem pogut agafa algunes
de bones.
La sort més gran és que tenim l'edat que tenim i encara estem aquí petant la
xerrada (BEB)
i fins i tot és possible que avui escalem... demà...!!, demà serà un altre dia.El Guillem al L - 2 (foto Martí)
La via, evidentment, no és nova per nosaltres, encara que la memòria ens fallí
i no la recordem de cap manera, sort de les ressenyes que portem de la darrera
vegada que la vam fer, vull constatar un fet cert com la vida mateixa, algun
"Cabró" es dedica a fer els agafadors més petits i més arrodonits,
també canvien les assegurances de lloc i les posen més lluny, eppp
que em recordo prou bé!! Si algun dia l'agafo el faig
pica
pedra.
Sorpresa, el darrer llarg té tres passos d'Ae, no veieu el content que s'ha
posat el company...L - 3
Coses de la falta de memòria i de mirar sense veure la ressenya.
Recordar al personal que si hi ha un agafador de colors s'ha
d'agafar, ni que sigui un IIº,
és una qüestió de principis i, per tant, les meves ressenyes estant fetes amb
aquesta premissa.
Aproximació a peu
La via: Joan's
Primer llarg: Nom amb retolador a peu de via. Un filferro, ben visible marca el
pas, es pot entrar per un curt díedre a la dreta o directe per sota, des del
filferro s'arriba bé a una xapa que dona més confiança i no és visible, el
superem un xic per l'esquerra, a sobre trobem una falsa reunió (a uns 15
metres) que passem de llarg, ara a la dreta un pas més delicat, ben assegurat,
a sobre d'un petit díedre tenim un pas delicat, dues bagues el protegeixen, la
de la dreta assegura un pas prou difícil, la de l'esquerra dona dues opcions,
A) un cop a sobre la baga un pas de flanc en què s'ha d'obrir molt i molt les
cames, els que ja no tenim elasticitat, opció B) seguir un parell de metres
amunt i després anar a la dreta, totes tres opcions es troben en aquest punt i
ara toca una placa bonica i amb bons agafadors fins a la reunió. 30 metres, 4
xapes 3 bagues, IVº+
/IVº
/ Vº
/ IVº+
/ IVº.
Segon llarg: Recte amunt de la reunió una vaga assegura arribar a la xapa
després a sobre trobarem
uns bons agafadors de mans, seguim recte amunt superant un petit bloc per
l'esquerra, a la dreta trobarem un vell pitó, seguim amunt fins a un còmode i
petit replà, a uns tres o quatre metres a sota d'un parell d'arbrets, a la
dreta una vella xapa, aquí es pot posar un tascó petit, un cop a la darrera
xapa una diagonal a la...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
