Palpant l'Infinit
15-06-2023
Berguedà
Malanyeu
Via: Palpant l'Infinit
Fa uns dies ens queixàvem del fred, després de la pluja avui toca fer-ho de la
calor, hem quedat una mica abans, per allò de què no ens agafi el Solano de
ple... res no hi ha forma i mireu que hem tingut una conversa ben
intranscendent, estem farts dels polítics, tan intranscendent que quan m'he
posat davant l'ordinador per fer el meu comentari habitual, m'he quedat en
blanc ... No recordo res del que hem parlat. Ràpid truco a l'Esteve i aquest es
queda com
Jo ni idea… li pregunta al seu fill, que està pels voltants i que
dijous va vindre amb nosaltres... més del mateix.
Tremolo ... Només em queda una opció i és trucar al Raimon, persona centrada i educada,
és a dir tot el contrari de la resta, dic tremolo perquè preguntar-li, és
acceptar que som uns negats, faig uns minuts de concentració, em dono ànims i
li truco...
Ara que ho dius no ho recordo – diu ell, expulso l'aire que estava retenint i
relaxo les espatlles, que les tenia tenses, ell i nosaltres som normals, penso
Jo.L'Esteve al L -1
Després d'una estona de xerrar diu, haja,
sí, vam parlar de cotxes, de tubs de
gasolina, de nivells de líquids del cotxe, que per cert os vau fer un fart de
riure a la meva costa, diu ell.
Jo vaig fer un glup, glup i vaig tallar la conversa abans no es compliqués més.
Bé, queda clar que no va ser una conversa molt intel·lectual i que les nostres
neurones són
molt selectives, l'altra qüestió és que com sempre l'esmorzar es va allargar
més enllà del previst.
Una aproximació curta i com sempre despistats per trobar el peu de via, que
finalment trobem i aleshores apareixen dos companys que feia temps que no veiem
el Joan i darrere seu un company que feia segles que no teníem el plaer de
coincidir el Santi un parell d'abraçades, si haguessin sigut dones i tal com
està el pati no sé si diria el de les abraçades, bé de totes formes
Jo soc d'abraçades i tant si es dona o home o continuaré fent.L'Esteve i el Raimon al L - 2 El
Joan ens dona unes indicacions per trobar la baixada, que fa uns quants anys
vam intentar, però no la vam trobar, avui amb les seves indicacions i un petit
rastre ben marcat a terra, que fa uns anys no hi era, ens portarà a baixar
caminat tot xino-xano.
Aproximació
La via està a l'esquerra de la paret, es tomba un petit ronyó de pedra que arriba al camí i un xic més
endavant i a peu de camí una fletxa picada a la paret, trobarem un munt de
pedres recolzades a la paret amb una branca seca com a senyal extra i fungible,
uns quatre o cinc metres més amunt trobarem "PI" escrit amb retolador
en format mini – mini.
La via: "Palpant l'Infinit"
Primer llarg: Pujar per una clara placa de pedra delimitada pels dos costats de
vegetació, al cap de munt una grossa pedra ens barra el pas, la passem per la
dreta per després anar a l'esquerra i posar-nos a sobre, aquí trobem el pas més
difícil del llarg, es pot autoprotegir amb facilitat, seguim amunt i trobem una
baga, ara el terreny és menys difícil, quan la dificultat quasi desapareix anar
a la dreta a posar-se al cap de munt d'un petit bosquet a on trobarem un petit
replà al peu d'una placa i amb una mica d'ombra. 45 metres, 1 baga, IIIº+
/ IVº
/ IVº+
/ IVº
/IIIº.
Segon llarg: Des de la reunió es
puja per una placa, al seu cap de munt una baga en un pont de
pedra assegura el pas més fi del llarg, anar un xic a l'esquerra, normalment es
flanqueja uns tres o quatre metres a l'esquerra una baga de petit diàmetre i
vius colors marca el camí per unes fissures verticals que a poc a poc va girant
a la dreta fins a col·locar-se a sobre un petit gendarme, aquest és el camí
normal, avui els nostres dos caps de corda els ha donat per pujar, un cop
sortits de la placa inicial, recte amunt per unes fissures amb un xic de
vegetació i algun bloc a controlar, fins a arribar al mateix punt de sobre el
petit gendarme, anar un xic a la dreta i ara una diagonal ascendent amb molt
bons agafadors i algun pas un xic més picant que la resta, un darrer pont de
pedra en...
