Segon dia a panticosa... via del ibon
DIMARTS,
22 D'AGOST
Mentre
fem la cervesa a la terrassa del refugi comencem a pensar en quin
serà el nostre objectiu demà, sota la condició que serem tres i que
les prediccions i els naturals de la zona diuen que al migdia , per
fi..... aigua !!!.
La
veritat costa de creure perquè a hores d'ara que son quasi les vuit
del vespre, encara fa calor. Avui hem sentit passar una turmenta amb
molts trons per l' Est però aquí ni una gota.
Les
propostes per demà son dues, anar a la “Pared de la Tuberia” o a
la “Pared del Ibon”, de moment ens quedem amb les dues propostes
i marxem a sopar i a dormir.
A
les vuit del matí ens llevem quan tots els caminants han marxat i
tenim el menjador i l'esmorzar per nosaltres sols.
Acabat
l'esmorzar preparem el material i arriba el Pep per afegir-se a la
sortida, i davant la seguretat que ens donen els guardes de pluja al
migdia, ens decidim per la opció més conservadora, la “Pared del
Ibon”.
Les
avantatges son que l'aproximació es la meitat de temps que anar a la
“Pared del Tubo” i la via també es més curta. També serà bona
cosa pel Lluis al no tenir que pujar tant desnivell caminant.
Fem
l'aproximació i arribats a peu de via trobem una cordada que acaba
de començar i mentre ens preparem una nova cordada s'apropa, però
al veure dues cordades davant decideixen fer un canvi d'objectiu.
La
via comença a la dreta d'un sistema de sostres negres i plens de
molsa, just darrera un arbre. Els primers metres s'enfila recte però
arribant a la línea de sostres segueix una feixa suspesa entre dos
desploms. Trobarem dotze parabolts en el recorregut.
La
segona tirada segueix la feixa cap a l'esquerra fins al seu final on
amb un tram més obligat supera el desplom de sobre. Una vegada
superat i a l'altura d'un parabolt trobarem una corda fix que ens
indica la direcció on anar, ( no refiar-se de la corda que pel
fregament està un xic gastada). No cal fer-la servir dons el tram es
fàcil però trencat. El darrer tram , una vegada acabada la corda
segueix sent de flanqueig per entrar a la reunió, visible des d' on
acaba la corda. Trobarem onze parabolts i un pont de roca
La
tercera tirada, s'enfila per un esperó i va saltant ressalts fent
reunió sota un mur negre i al costat d'un arbre. Trobarem dues
anelles de ràpel i una corda que les uneix al arbre, la tirada es
agradable de fer. Hi ha sis parabolts.
La
quarta tirada és de les tirades “guapes” de la via, comença amb
un flanqueig a la dreta per entrar a un mur vertical,més fàcil del
que sembla a primera vista però amb algun passatge més “picant”
aquesta i la propera son les millors tirades de la via i les més
verticals. Trobarem catorze parabolts
La
cinquena tirada segueix la mateixa tònica que l'anterior, però en el
tram superior les preses son més escadusseres i cal afinar. També
trobarem catorze parabolts.
Aquí la paret ja perd verticalitat i continuïtat, la següent tirada
comença amb un petit mur vertical que podria evitar-se si es vol i
desprès petits ressalts fins la reunió. Trobarem deu parabolts i un
arbre llaçat.
La
darrera tirada, ja entre pins, va fent petits ressalts fins arribar a
una reunió de dos parabolts que no hem fet i hem arribat fins uns
pins per protegir-nos del Sol.
La
baixada força còmoda, primer cal remuntar uns metres i travessant el
bosc anar a cercar la canal per on puja el camí del Garmo Negro que
agafarem de baixada, fins a trobar-lo hi ha moltes fites i alguna
senyal blava que creiem que es el camí dels Ibones.
Hem
arribat al pàrquing sobre les tretze hores i mentre recollim el
material ha començat a ploure. Avui l'hem encertat !!!.
Per
la tarda sentim comentaris de cordades que s'han “refrescat“a la
“Paret del tubo”. Nosaltres per sort tan sols ho fem per dins amb
una bona cervesa, bé,...... més aviat varies que la tarda es molt
llarga i costa de passar.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM................................................
Ibon
APERTURISTES
........................... L. Royo, J. Benedé, Martin el Txeco
COMPANYS
DE...
