Pic de Besalí
11.08.23 L’endemà de l’ascensió al Tristaina ens venen a visitar
els companys Susana i Alfons, procedents de Canillo, i decidim fer una excursió
més “descansada”: la pujada, des de la pleta del Castellar, al pic de Besalí
(2639 m), elevació situada al sud del pic de Font Blanca, i que malgrat la seva
alçada modesta és un dels millors miradors d’Ordino. Al final sortirà un
itinerari d’anada i tornada d’uns 8 Km de recorregut i 800 m de desnivell,
similar a l’excursió del Tristaina, però per terreny molt més fressat i pujada
moderada i constant fins al cim.
Seguim, com el dia anterior, la carretera CG3 des de
Llorts, tot passant després pel nucli del Serrat. Poc més endavant deixem a la
dreta el ramal que mena a la vall de Sorteny, així com l’àrea del coll dels
Abós, i continuem fins que, just abans del pont que travessa el riu de
Tristaina, entrem a la dreta a la pleta del Castellar, on deixem el cotxe.
Comencem a caminar uns metres per l’antiga i solitària
carretera que antigament menava a l’estació d’Ordino-Arcalìs, tancada per
l’elevat risc d’allaus a l’hivern, la qual descriu una corba a l’esquerra i
passa tot seguit sota les dues cabanes del Castellar (1870 m). La principal,
rectangular, és un refugi lliure de la xarxa andorrana, amb tarima de ciment
per a 4-6 persones, taula, cadires, xemeneia i cobert per a llenya; l’altra
construcció, circular i més petita, és un aixopluc complementari.
Cabanes del CastellarHom
suposa que aquí hi va trobar refugi Jacint Verdaguer la nit del 25 al 26
d’agost de 1883 quan va entrar a Andorra pel port de Creussans, després d’haver
ascendit al Montcalm i la Pica d’Estats, en una llarguíssima jornada de
muntanya que el va deixar esgotat i afamat. Va arribar a les cabanes ben
entrada la nit, orientant-se pels lladrucs del gos d’uns pastors que hi
pernoctaven. Aquí es va recuperar i va deixar constància en el seu dietari
d’excursions: “De tot hi hagué en la barraca, i lo pa de la taula del rei no em
sabria tan bo com aquell pa negre, i no trobaria tan tous com aquell pallús
sobre la nua terra los coixins de ploma d’oca del més ric palau”.
Situats enfront de les cabanes seguim un camí senyalitzat
que puja cap a la dreta, en direcció nord-est (pal indicador a l’estany
Esbalçat, portella de Rialb, pic de font Blanca i pic de Besalí). Als escassos
100 metres deixem a l’esquerra la desviació que puja a l’estany Esbalçat, i
entrem poc després al bosc del Castellar, resseguint per l’esquerra (dreta
hidrogràfica) el riu del Comís Vell, que va fent diversos i bonics salts
d’aigua.
Un dels salts del riu del Comís VellAnem pujant, per camí ben marcat, per un bosc de pi negre.
Més amunt girem a la dreta per travessar per un pont de fusta el riu que baixa
de l’estany Esbalçat, que forma aquí una cascada i conflueix uns metres més avall
amb el riu del Comís Vell. No ens haviem adonat que el camí seguia breument la
riba d’un altre curs d’aigua fins que retrobem el torrent principal poc després
de passar el pont.
Pont sobre el torrent de l'estany EsbalçatNo triguem en sortir a un planell on hi ha les pastures
del Comís Vell, indret que dóna nom al riu; tanmateix, desconeixem el motiu d’aquesta
toponímia tan curiosa. Anem creuant
aquest planell, ocupat en bona part per nerets, mentre anem veiem enfront
nostre els estrep rocallosos del pic de Font Blanca i a la dreta l’arrodonit
pic de Besalí.
A l'indret del Comís Vell, sota les estribacions del picde Font Blanca (esq.) i amb el pic de Besalí al fonsA l’extrem superior d’aquest pla (pal indicador),
deixem a l’esquerra el camí que puja a l’estany Esbalçat i al pic de Font
Blanca (per la coma del Mig), per creuar a la dreta un segon pont de fusta en
direcció a la portella de Rialb, al pic de Font Blanca (per la portella) i al
refugi de Besalí (que no veurem perquè es troba al vessant sud del pic de
Besalí). Cal dir que el riu del Comís Vell manté el nom fins poc més amunt,
quan es forma per la...
