Canalda: via dimensió aproximada
DIUMENGE,
24 DE SETEMBRE
Trobar
companys per anar a escalar a Canalda sempre ha estat difícil però
aquesta setmana el Pep a acceptat el repte.
Com
sempre quedem a Manresa per estalviar cotxes i marxem directes vers
el nostre objectiu. La via “Dimensió aproximada” a Canalda.
Com
es de preveure a la paret no hi ha ni una anima, tenim tota la paret
per nosaltres, però no volem fer proves i anem directes a la via,
passant per Ca la Rita.
El
Pep és la primera vegada que escala a Canalda i el vaig posant sobre
avis de les coses que podem anar trobant. Jo no he escalat gaire per
aquí però totes les vies que he fet pateixen del mateix, un
equipament auster i unes panxes on millor no caure.
La
via que volem fer , és de les anomenades via equipada, però aviat
patirem el que vol dir axó aquí.
La
primera tirada ja comença fent el “mono” per un arbre per tal
d'agafar la única presa bona abans de la segona assegurança, (la
primera es testimonial, si caus vas al terra segur !!!). Hi ha dos espits
abans d'un flanqueig a la dreta per agafar la primera assegurança
d'un tram de Ae. El flanqueig deu n' hi dor..... i amb roca regulin.
Ara
dos pasos de Ae per fer una sortida potent a una petita vira,
recuperar el material de la darrera assegurança costa molt però el
fet de tenir un espit per sobre i a la vertical , dona confiança.
Ara ve un llarg flanqueig a la dreta per una vira amb un passatge difícil a meitat del recorregut. Recuperar la cinta aquí ha estat
molt complicat perquè la següent assegurança esta a uns cinc metres
en horitzontal a la dreta i caure aquí vol dir pendular en mig d'un
desplom.
La
segona tirada serpenteja entre roca vermella i grisa , la vermella
punxent (coralí) i la grisa més arrodonida, les assegurances en
els punts difícils però que si caus deixes les cames a les rapisses
de sota. Aquesta tirada comença suau i acaba suau però hi ha un
tram a la meitat força potent.
La
tercera és la darrera tirada que farem amb roca “coralí”
arriba fins sota el gran desplom i és una tirada que poc a poc va
redreçant-se i fa una entrada a la reunió molt vertical.
Aquí surten els dubtes de si continuar o no, perquè la trobo més difícil
del que pensava, però el Pep no dubta i seguim !!!.
La
quarta tirada és el primer desplom i el més vistós, primer cal
apretar en lliure fins arribar a la primera assegurança del desplom,
uns cinc metres força difícils, i després, el desplom, que es tan
pronunciat que quasi sembla un A3, acabat aquest i per sobre, un
altre flanqueig completament volat sobre el vuit per arribar a la
reunió. Es el tram més espectacular de la via.
La
cinquena tirada, la roca corali deixa pas a la gris, més bruta de
molsa i més arrodonida. Primera un tram fàcil per arribar a un espit
situat en mig d'un desplom, cal posar-hi l'estrep i completament
desplomat pujar fins a últims per fer una sortida a tope i no et dic
res de com recuperar l'estrep, ja, ja........ riure't dels
contorsionistes. Sembla que la part difícil ha estat superada, però
no !!! , per sobre un diedre amb roca dolenta t'espera abans d'entrar
a la reunió.
De
la reunió i per sobre encara veiem un munt de roca i jo començo a
estudiar per dins que podem fer per baixar, més tirades com les de
sota fan que et repensis les possibilitats de sortir-ne ben parats.
Per
sobre tenim quatre feixes abans d'arribar a la línia d'arbres i dues
tirades a fer.
La
sisena tirada, comença fàcil fins la primera feixa, per sobre un
pany de paret de roca vermella però al contrari de la”corali”
aquesta es de cantells roms i molt vertical que ens porta fins a un
“llengua “ característica que surt de la següent feixa. Aquest
tram comença amb un pas d'estrep per entrar-hi i després seguint un
petit diedre fins la “llengua” que salvarem per sota i a
l'esquerra. Per sobre tres espits seguits per fer en Ae i entrar en
un petit forat. Aquesta sortida també es de les que recordarem molt
de temps perquè surt en lliure sense veure-t els peus que queden
sota el desplom. Per...
