Via gede al pas del princep
DISSABTE,
30 DE SETEMBRE
Aquest
dissabte tenia un compromís però a darrera hora se'n ha anat en
orris i a calgut improvisar. Solució pujar a esmorzar a Ca l' Anna
amb el material i veure si hi ha algun company que faci activitat.
L'important es no estar-se quiet !!!.
A
l'hora d'esmorzar, tot ple i comencem a negociar, je, je.
Finalment
hem quedat en Carles i jo per anar a sant Benet perquè fa temps que
tinc ganes de repetir la via Cerda Prokorski i no acabo de trobar el
moment i com que el Carles no la ha fet es una bona excusa.
Sortim
direcció al Monestir però tan sols arribem a les barreres. Hi ha
una cua d'espant i retenen els cotxes per entrar fins que no es buidi
el pàrquing. Cal cercar un pla B.
El
pla B que portava no ens serveix perquè caldria donar la volta a
Montserrat i no es pla essent l'hora que es.
Decidim
anar a Agulles mentre pensem en un objectiu. Finalment decidim anar a
Frares per fer la “Gede” del Pas del Princep que tinc entes que
esta re equipada, tot i que no portem ressenya ni hem estudiat el
recorregut, bé algo farem.
Com
que la calor apreta decidim pujar per Coll de Port, és mes llarg
però a l'ombra.
Arribem
a peu de via sota un Sol de justícia, però estem decidits a
intentar-ho.
Amb
el cap pensant que esta re equipada cerquem una línea de parabolts i
comencem a pujar però a la segona xapa ja veiem que no es la via,
axó no es quart superior ni res semblant, cal baixar i cercar per on
comença. (A casa, mirant ressenyes crec que era la via “Ei,
tranki”)
Les
noves tecnologies son un bon invent i podem baixar d' internet la foto
de la ressenya , el que ens ajuda a trobar el peu de via que esta uns
deu metres a la dreta nostre, en un contrafort.
Aquí veiem que restaurada, si, però d'aquella manera. La primera
assegurança uns deu metres per sobre i es un parabolt, després dues
peces de museu , (espits vells i rovellats) a l'altura del segon cal
fer un flanqueig molt fi a la dreta per arribar a un altre espit
sobre una vauma i ara si ja es veuen mes assegurances velles i
espaiades fins la reunió al forat.
En
aquesta tirada hem trobat dos parabolts i uns set espits vells.
La
segona tirada creua tota la vauma i surt per l'altre extrem amb
tècnica d' artifical que no deixarem fins la reunió en un llavi. En
aquesta tirada hi ha dos parabolts i vuit espits vells.
La
tercera, segueix una fissura cega amb totes les assegurances velles,
es pot anar trampejant entre lliure i A0 fins la reunió sota un
desplom. En aquesta reunió hi ha un munt de burils, espits i un
parabolt, però mirant a l'esquerra veiem una reunió en una rapissa
còmoda i amb anella de ràpel i creiem que han canviat la ubicació de
la reunió i anem cap allà per estar més còmodes.
Per
sobre de la reunió hi ha dues lineas, una que va a l'esquerra amb
burils vells i una linea que comença just a sobre amb algun espit
vell i una seguit de parabolts brillants i nous. Nosaltres creiem que
aquesta es la via nostre i ens enfilem amunt, fins un punt superat un
desplom.
Per
sobre de la reunió i entre la linea de parabolts nous, n'hi ha dos
de molt junts que ara hem deduit que era la reunió però que ens hem
saltat al creure que era molt curta, per sobre un tram difícil i
un parell de parabolts fins un punt on no hem sabut veure per on
seguir. Després de varis intents decidim baixar fins la reunió amb
anella i amb un rapel llarg fins el terra. Ens hem quedat a uns deu o
quinze metres del cim i a casa mirant amb cura les ressenyes, crec
que no teniem que fer el flanqueig a l'esquerra fins la reunió
còmoda. (aquesta reunió pertany a la via que hem provat al principi,
la via “Ei, tranki". La via deu continuar recte a munt però no hem
vist cap assegurança .
Llàstima
perquè veient les piulades la darrera tirada esta equipada amb força
material i es podia fer be.
De
tornada baixem per dins d' Agulles i fem la cervesa al refugi per
apaivagar la set, la de relax la fem al bar Anna.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM..................................................
GEDE...
