Trilogia dels Rasos de Peguera
30.09.23 En la primera sortida col·lectiva després de l’estiu, la
fatalitat ha fet que es convertís en un inesperat homenatge al company Ferran
Guillén, recentment traspassat de manera sobtada, el qual era uns dels socis
més actius en l’organització d’aquestes excursions mensuals. És per aquest
motiu que avui ens hem aplegat, en la sortida programada als Rasos de Peguera, per
dedicar un record al company absent, tot fent-li un senzill i sentit homenatge al
capdamunt de la Torreta dels Enginyers, uns dels cims que, juntament amb la
Roca d’Auró i el Cogulló d’Estela, conformen una mena de trilogia dels Rasos de
Peguera.
Roca d'Auró (esq.) i Cogulló d'Estela des de la TorretaEns apropem a Berga per la C-16 i, un cop passada
l’entrada a aquesta població, ens desviem a l’esquerra en direcció a Sant
Llorenç de Morunys. Poc després deixem aquesta carretera de Sant Llorenç i girem
a la dreta en direcció al santuari de Queralt. Arribem a l’àrea de la Font
Negra i el torrent de Metge, on deixem el ramal que s’enfila a Queralt i girem
altre cop a la dreta per la BV-4243, que ja no deixarem fins arribar a
l’aparcament de la Creu del Cabrer, al peu de les antigues pistes d’esquí dels
Rasos de Peguera, on deixem els cotxes.
Comencem a caminar per la carretera per on hem vingut,
baixant uns metres fins que trobem a mà esquerra l’inici d’una ampla pista per
on continuem. Per aquesta pista, amb vistes enlairades a Castellar del Riu i el
pla de Campllong, arribem al Pla de l’Orri, tot passant a la vora d'una bassa natural buida que espera millors temps.Enfilem la pista que mena al Pla de l'OrriArribant al Pla de l'OrriEns
desviem a la dreta, en direcció sud-est, per un corriol que entra al bosc, mentre
anem veient, degut a les característiques calcàries de la zona, tot un seguit
de dolines i, fins i tot, la boca d’un avenc.
Fem una petita parada per fer un mos i recollir alguns
motius florals per al recordatori que pensem fer. Continuem pujant suaument
fins arribar al vèrtex geodèsic de la Torreta dels Enginyers (1988 m), al
costat d’unes antenes de comunicacions. Aquest és el punt culminant dels
Rasets, que si bé no té gaire aspecte de cim, si que cau encinglerat cap a
l’est i el sud, amb grans vistes en aquestes direccions, amb la Roca d’Auró i
el Cogulló d’Estela desafiants en primer terme.
Arribant al cim de la Torreta dels EnginyersJust a sota del cim hi ha una esplanada relativament gran
i planera, que fa una mena de balcó natural al caire del cingle, on decidim fer
el recordatori al company Ferran.Mirador sota el cim de la Torreta, punt on fem el recordatoriAplegats en cercle, escoltem de la companya
Montse Cercós els versos que ha dedicat a la memòria d'en Ferran:
Seguirem
fent via / per senders i corriols, / orfes del teu somriure / amb les motxilles
plenes d’imatges / de tants moments compartits. / Continuarem les rutes que
tant estimaves. / Seràs el nostre guia i mentre avancem / pels boscos sentirem
la teva presència / feta vent, pedra, herba. / L’absència pesa, com un buit en
el vent / mentre el paisatge es va transformant, / compassat pels batecs d’una
estació / que just ara es desvetlla. / Des del teu traspàs / les nostres
caminades omplen / de records cada petjada. / T’has avançat en el camí / allà
on la vista abasta més enllà de l’horitzó. / Espera’ns a dalt del cim, / nosaltres
continuem fent el camí, / recordant-te.
Dipositem el pomell de flors just al caire del cingle i en
Toni li dedica unes notes musicals, arrencades a una vella harmònica, del
clàssic tema La vall del riu Vermell.
Hom diu que, amb les antenes que hi ha al cim, de ben segur que li ha arribat
el nostre missatge. I també estem segurs de que, després de dedicar-nos un
somriure dels teus, has marxat seguint la petja dels companys que ho han fet
abans que tu i que tampoc oblidem...
Després, com diuen els versos, continuem fent el camí. Hi
podríem davallar directament en direcció sud per un corriol molt dreturer, com
vam fer en...
