Mision imposible al pic de castellas
DIMECRES,
01 DE NOVEMBRE
Uns
dies toca escollir via a uns i altres dies a e altres. Avui li toca
al Lluis i proposa varies vies de la Serra del Poll.
Aquesta
vegada també s'apunta la Isabel
Jo
ja he fet totes les vies “comercials” que m`atreveixo.......
encara en queda alguna per la que tinc que mentalitzar-me, per
anar-hi. Però al Lluis sembla que va enraderit i li queden moltes
per fer.
Fer
per fer, prefereixo anar a fer alguna que hagi repetit poques vegades
i que sigui maca.
Acabem
escollint la via Mision imposible.
Al
arribar a la zona de pícnic on cal aparcar ara, quasi no hi ha lloc i
tenim que espavilar-nos per deixar el cotxe fora del camí.
Mentre
esmorzem , les diferents cordades van marxant i sembla que tothom te
altres objectius que no coincideixen amb el nostre, de fet la nostra
via, no es de les que més es fan de la zona.
Arribats
a peu de paret, es confirmen les suposicions, hi ha cordades a peu de
moltes vies, però la nostra esta deserta.
La
primera tirada comença bruta i plena de molsa negre, però veiem un
parabolt lluent com a primera assegurança, després trobem un espit
vell per protegir el pas fins l' arbre, que nosaltres hem trobat amb
les bagues recollides sobre el arbre, (algun graciós ha volgut fer la innocentada) una vegada superat el tram cal posar-se darrera la sabina
per agafar una figuera i un clau molt amagat que permet assegurar-te
per arribar al espit del desplom, (aquest és el pas de Ae, en lliure
no tinc ni idea de quin grau deu tenir).
Sortir
de l'estrep es qüestió de decisió ja que la propera assegurança
esta uns cinc metres per sobre.
Una
placa vertical en separa de la reunió, hi ha bona presa però cal
buscar-la i evitar les zones des crostonades. En aquesta placa
trobarem dues assegurances.
La
segona i tercera tirada , son un rostoll, la primera per arribar al
camí de baixada que creuarem i la segona fins el peu del diedre per
on continua la via. En cap de les dues tirades hi ha cap assegurança
però si molta pedra solta i arbres.
Aquesta
tirada, la quarta per nosaltres, es molt maca, consta de dos diedres
seguits on caldrà complementar les assegurances que hi ha. Trobarem
tres parabolts en el primer i tres més en el segon.
La
cinquena tirada, comença superant un mur on veiem un parabolt en el
seu tram final, superat el mur sortim a una zona des agraïda per lo
bruta i trencada que esta. Trobarem tres parabolts en el recorregut i
farem reunió al peu d'un diedre que és la darrera tirada de la via.
Aquesta
tirada es molt estètica i bonica, esta protegida per quatre parabolts
i ens porta fins la reunió on acaba la via i s'ajunta amb la via que
puja per la dreta “Sodernes mon guef”.
Aquí ens trobem una cordada que puja per aquesta via i volen seguir fins
el cim. Sentim a d'altres cordades per la carena que també porten la
mateixa intenció, vist el “percal”. Nosaltres decidim baixar per
davant i estalviar-nos les retencions que hi hauran a l'altre vessant.
Dos
ràpels i la resta des grimpant pel camí i ja som a peu de via. Ara amb
tranquil·litat farem el camí de tornada i directes a Artesa per fer
la cervesa de rigor.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM................................................
Misión imposible
APERTURISTES
............................ Juan Linares, Pepe Pueyo
COMPANYS
DE CORDA..................... Lluis Gabernet, Isabel Notivoli
MATERIAL.............................................
Joc de Camalots fins nº3, estrep
DIFICULTAT...........................................
V+/Ae
