Via tos de gos a perles
DIMECRES,
13 DE DESEMBRE
Per
aquest dimecres la meteo anuncia un canvi de temps a més fred durant
el dia, però confio amb que el canvi sigui a partir de la tarda. Per
aquesta setmana vull proposar als companys anar a Perles, una zona
amb un calcari molt compacte i amb el grau molt ajustat que fa molt
temps no visito.
Avui
anem quatre, l'Antoni, el Genis, el Lluis i jo i d'entrada sembla que
no hem encertat el dia, durant tot el camí les boires ho tapen tot i a
Oliana on ens aturem per esmorzar i fer temps perquè esvaeixi la
boira, sembla que hagi plogut, (és la boira pixanera).
Mentre
esmorzem comencem a fer cábales per cercar un nou objectiu, però una
vegada superat el Pantà d' Oliana l'aspecte del cel millora i tot te
un nou color. Seguim amb el plantejament inicial !!!.
Al
pàrquing hi ha tres cotxes més i sentim una cordada al sector
esportiu del Pont de l'Arc. Però el nostre objectiu esta al Roc d' en
Solà.
Arribem
a la zona d'esportiva del Roc i ens separem. El Genis i l' Antonio es
queden per fer esportiva i nosaltres anem a per un objectiu que fa
molt temps tinc entre cella i cella. La via “ Tos de gos”.
Recordo
que quan varem fer la via “Tonerre de Brest”, vaig al·lucinar
amb la plaques monolítiques per on pujava i va quedar-me gravada.
Avui,
sé que no podrem pujar com ho fan els escaladors que tenen el grau
suficient per fer-la en lliure, però tinc ganes de tastar-la.
La
primera tirada és amb diferencia la més contundent, d'entrada un
pas difícil per superar els primers metres del sòcol, després un
tram fàcil fins a situar-te sota la gran placa desplomada, aquest
tram amb un estrep es deixa fer bé, superat el desplom la paret és
molt vertical i segueixo necessitant l'estrep , però hi ha algun
tram entre assegurances on cal sortir un xic de la seguretat del
pedal per arribar a la següent assegurança.
L'entrada
a la reunió, (que coincideix amb la via “Tonerre de Brest”),
presenta un pas de confiança i decisió, tot i que ara una vegada
fet, ja seria més fàcil perquè hi ha un parabolt amagat que no el
veus fins no haver arribat a la reunió.
La
segona tirada, segons la ressenya és igual de difícil que la
primera, però la he trobat més suau, (al menys he pogut fer algun
tram en lliure).
Els
primers metres , son molt difícils i hem entrat per la via veïna ,
flanquejant a la dreta, per sobre un seguit de parabolts que es poden
fer amb A0, però la roca rellisca molt i és millor fer servir
l'estrep fins un punt a mitja tirada on la forma de la roca canvia i
comencen a haver-hi forats, llastres i fissures. A partir d' aquí el
lliure s'imposa fins la reunió.
En
aquest punt veiem tres reunions i nosaltres hem anat a la del mig que
sembla que sigui la nostra.
La
tercera tirada és molt més humana, primer uns metres fàcils fins
arribar a un desplom que es pot forçar amb A0 tot i que nosaltres
hem posat l'estrep, per sobre cal anar cercant el millor pas per
superar els petits desploms que anem trobant, però que ja podem fer
en lliure. Els darrers deu metres no tenen assegurances i es millor
portar algun flotant mitjà, però nosaltres no en portem cap i cal
sortir. Confiança amb la roca i amunt fins la reunió.
Una
via contundent i molt bona, segur que amb el grau adequat surts per
dalt satisfet al màxim. Nosaltres també molt contents d'haver-la
pogut fer .
Els
companys ens esperen al coll aprofitant el Sol i marxem a Oliana per fer la cervesa
de rigor.
Hem
passat una mica de fred , sobretot amb les bufades del vent de Nord,
però en general la temperatura ha estat bona.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM.......................................................
Tos de Gos
APERTURISTES
........................................ ????
COMPANY
DE CORDA.............................. Lluis Gabernet
MATERIAL
.................................................. 15 cintes
DIFICULTAT
.............................................. Ae/6a
