Mes pa de quilo-montroig
Com que l’altre cop que hi vam anar ens va resultar tot tant
plaent , divertit i profitós en tots els
aspectes possibles, avui decidim tornar-hi a veure si podem repetir sensacions.
Es una llàstima però després de molts esforços per poder
trobar informació fidel de la zona no ens ha estat possible. Tan sols un bon
coneixedor de la zona ens va apuntar al J. Cauvet com a possible autor del que
avui us penjarem , al no estar-ne del tot segurs de la seua informació ho
deixarem estar i no donarem dades de les vies.
Esperem de tot cor que el fet de no conèixer ni el nom ni l’autor
de les vietes no us sigui un devastador impediment per poder escalar-les , el
grau es el mateix.
Les dos vies ens han semblat bones, ben bones , sobre roca d’acceptable
a bona.
Les trobareu semi equipades i de bon aparellar amb trastets.
Pel que fa al grau em triat valorar-les amb els estàndards d’avui
dia tot i que les veïnes d’esportiva tenen un grau mes aviat colladet .
També hem aprofitat per parir una variant que patulla per
una perfecta fissura tipus bavaresa.
En fi un lloc bonic on hi trobareu bones vietes d’esportiva
i d’autoprotecció ¡i al solet quant al pla i ha boira!
Ara us penjarem les ressenyes tot esperant que el color
triat per marcar-les sigui del vostre gust.
AU SALUT I FORÇA AL PELUT.LO JESUS TRASTEJANTLO CESAR A LA PRIMERAENTAFONAT A LA SEGONALA CODI A LA KRACK BANDLO FANTASMA DEL MONTROIGLA PRIMERA QUE ASCALAREMLA SEGONA MES LA NOVA VARIANTLO XIST