A la Llepa-roques, 140m 6b+A2 (Riu Lacó)
**Fem primera repe d'aquesta recent obertura al pany gros allà a on la remor del
riu s'enfila també per la paret de formes de fantasia, al bon espai entre la
Sang roja i la mística Minotaure com ja apuntava el Xuxe.
Una primera meitat de grau picant amb roca crocant d'aquesta que desperta
passions (i fa que la majoria no vulguin ni tornar-hi!) dona pas al calcari
gris bo i molt bo de la part superior.
Pel
mig, un mur desplomat que ja s'endevinava fissurat des del peu de paret
connecta els dos mons, el taronja i el gris. Jo aquesta línia l'havia prevista
per on després s'hi van avançar, i la vaig arrancar per l'actual, però seguint
de cap a peus la gran fissura xemeneia (també amb misteriosos troncs entafortats fins el que ara és la pimera reunió). Llavors, entre la roca descomposta i un lliure
massa difícil la vaig desmuntar per no foradar més del cuentu, i deixar-la neta per a propers oberturistes, que aquí han trobat
el millor pas pel mur de la dreta un cop escalat el diedre inicial. Ara hi ha un projecte en curs a la dreta d'aquesta per un línia que serpenteja també ben lògica.
Topo
provisional a on caldrà ajustar els graus, amb un plus menys als dos primers
més per la qualitat de la roca que per la dificultat en si. Amb tot, vas ben
assegurat en general. El mur desplomat ja són graus atòmics.
Llargs
semi o molt poc equipats. El mur desplomat només té un pont de roca i un clau
per guiar les cordes al final. Fiuuu
Xapó
pels oberturistes ! per la D.O. komarca, i l'esperit d'aventura que perviu!
EscaladamoltbenfetaidesfetambelValentíil'Aniol...
i el cant del gamarús que el fosc va d'hora.
