7 muelles (intent frustrat)
DISSABTE,
27 DE GENER
Portem
varies setmanes quadrant agendes per poder fer una sortida amb el
Jordi Ceballos, però per un o altre motiu ens ha estat impossible
coincidir. Aquesta setmana i amb dies pel davant ho hem pogut fer i
sortim el dissabte.
A
proposta del Jordi l'objectiu és anar a Canalda. Aquesta escola
sempre m'ha fet respecte però hi ha quelcom que m'atrau a
tornar-hi,.... (segur que és un xic de masoquisme), i també és un
lloc on costa molt trobar un company que t'acompanyi.
De
les vies que proposa ens decantem per la via “7 muelles”, que ja
em va bé perquè la primera meitat ja la vaig fer fa uns anys al fer
la via “Fills del vent” i la recordo d'una dificultat assumible,
que no fàcil !!.
A
les 7,30 ens trobem a Monistrol i marxem directes a Solsona on ens
aturem per esmorzar, el Jordi es queixa de la gola però no li fa
gaire cas. Esmorzem i marxem fins el pàrquing de Ca la Rita on
deixem el cotxe. Tenim tota la paret per nosaltres sols.
A
peu de via ens repartim les tirades i com que no recordo quines
tirades vaig fer de primer, decideixo començar jo.
El
primer pas ja et posa a lloc, fins arribar al primer parabolt hi ha
un passatge on cal ser àgil i jo d'axó en tinc poc, per sort el
Jordi des de terra m'ha pogut aguantar el cul per no anar enrere i
l'he pogut fer. Després cal seguir amb intuïció el millor pas per
superar les vaumes que anem trobant, trobarem sis assegurances en
aquesta tirada.
La
segona tirada comença amb un tram difícil on et jugues les cames en
una caiguda, el Jordi l'ha solucionat entrant per la dreta. La resta
de tirada es del mateix caire que l'anterior, cal anar trobant
assegurances i seguir el camí que et marquen, (cal dir que les
assegurances estan força mimetitzades i costa de veure-las).
La
tercera tirada és mig selvàtica. Comença en un tram de roca
trencada i bruta on cal fer un xic de herba tracció i arribar a una
placa on trobarem la primera assegurança, aquesta placa puja a la
dreta d'un diedre brut i trencat fins arribar a una balma que
creuarem caminat a l'esquerra i d'allà per un diedre brut que surt a
una feixa inclinada completament plena d'herba on caldrà fer herba
tracció fins la reunió.
Fa
estona que el Jordi no diu res, en mi es normal donat que normalment
no parlo, però el Jordi em diu que cada vegada li fa més mal el
coll. Tot i així decideix continuar i enceta la quarta tirada.
Aquesta
comença per una placa llisa i difícil de protegir, superada aquesta
un mur molt vertical i llis on hi ha tres parabolts , aquesta es la
part més difícil de la tirada i es el punt on es separa en les dues
vies, la “7 muelles” que marxa a l'esquerra i la “Fills del
vent” que va a la dreta. Nosaltres cap a l'esquerra fent una
travessia per una vira de mans però amb els peus amb poca presa. En
un punt el Jordi ha posat un camalot per protegir-se i a seguit
flanquejant a l'esquerra però cada vegada més allunyat del
itinerari de la via fins un punt que l'he vist en un bosc penjat
quasi a l'altura meva però molt a l'esquerra.
Al
veure la marrada decideix tornar sobre el camí fet i el despenjo
fins la reunió. El mal de coll ja el molesta molt i segur que està
enfebrat. Decidim deixar-ho per a una propera vegada.
Ara
em toca a mi desmuntar la tirada, i en arribar al punt més alt on ha
arribat ell, veig uns metres més amunt un espit i un parabolt junts
(mimetitzats) i arribo fins allà. Se que la reunió deu ser uns
metres per sobre i a l'esquerra, però si pujo a ella no podré
desmuntar la tirada i deixarem tot el material, o sigui que amb un
mallon i un mosquetó a les darreres assegurances decideixo desmuntar
la tirada.
A
la reunió, s'imposa una retirada i amb dos ràpels tornem al terra i
directes al cotxe i a casa sense aturar-nos.
El
Jordi m'ha trucat, després, en arribar a casa ha vist que tenia
molta febre.
Ara,
fent memòria de quan la vaig fer fa uns nou anys, veig que m'he fet
gran i la via l'he trobat més difícil.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM.....................................................
7...
