Escalant a gal·les, tremadog i llanberis (uk5)
Si Anglaterra ens va enamorar, Gal·les ens va robar el cor. Quins paisatges, quines carreteres, quines vies i quants racons vam poder descobrir! A veure si a poc a poc, últimament tinc el blog bastat abandonat, vaig compartint tot el que vam fer per allí.Vistes d'on vam dormir el primer dia, ja vam alucinar amb aquest paisatge L'objectiu del primer dia és escalar a les parets de Tremadog, però de camí, pararema Dolgellau, un deliciós poblet conegut per les seves cases i edificis de pissarra. Totes tenen uns colors foscos molt estètics i conjuntats. Val la pena fer-hi una pausa i gaudir d'aquest conjunt arquitectònic tan peculiar. Al migdia arribem a Tremadog, una zona a pocs quilòmetres de la costa Oest de Gal·les. La ressenya que portem per aquestes zona és aquesta: I també, l' App de la Rock Fax, que és britànica, a la que ens hem donat d' alta i és força útil. A Tremadog, ens esperen unes muralles de compacta dolerita, amb vies d'entre 3-6 llargs. Parets bastant visitades, ja que gaudeixen d'una climatologia més benèvola que a la resta del país, una aproximació curta i un gran ventall de vies clàssiques de poca dificultat. Sempre escalda d'autoprotecció. Arribem al pàrquing de les zones més populars, que és Bwlch y Moch. Som dissabte i hi ha bastant moviment, es van veient cordades escampades per paret.Cinc minuts escassos caminant ja ens plantem a peu de via Fem la via " Vector" (E2 5c), amb un llarg de placa i regletes sobades. A mi no m'ha molat gaire al Quim si. En acabar el dia fem una caminada i ens acostem a Scratch Àrea, una altra de les parets. L'aspecte no és gaire llaminer, una franja de roca bastant discontínua i ens sembla poc atractiva. Així i tot decicim donar-li una oportunitat i demà fer alguna via que la guia deixa prou bé. Fem Barbarian (E15b) Un dièdre molt marcat , està bé, però res remarcable. Em va semblar un lloc bastant prescindible, és a dir no és visita obligada. Situat als costats de la carretera no té gaire encant, i les vies no em van semblar gaire impressionats.Em va semblar un lloc bastant discret, en conjunt, vies i entorn. Però com sempre dic, sobre gustos... Següent destí: el Parc de Snowdonia, zona muntanyosa de les més populars del país al Nord-oest de Gal·les. De camí cap allà parem aquí : https://maps.app.goo.gl/J65KfdSB8KGaecc27 a comprar unes quantes guies d'escalada a la botiga Joe Brown. N'hi ha moltíssimes! Quin cacau de guies!! Per tot, per trad, sportives, zones nord, zones sud. Hi ha cosetes interessants i alguns sectors o zones molt secundaris (rostollets, vaja). Però sortim ben carregats de llibres i amb una bona llista de recomanacions fetes pels venedors de la botiga (que eren escaladors locals ben simpàtics) I arribem a Snowdonia, la zona de Llanberis Pass, una raconada muntanyosa encantadora i bastant concorreguda. Les escalades que volem anar les trobarem a la cara Nord del pas. Parets força populars amb vies molt bones, una aprox. molt curta...
