Via teresa a la valldan

 DIMECRES, 03 D'ABRIL Aquest dimecres amb la Setmana Santa pel mig, no hem pogut “negociar” el nostre objectiu. Per això i com que soc l'únic que porta una proposta, he pogut enganyar als companys per fer una via d'en Joan Jover oberta fa 9 anys i de la que no trobarem cap referencia a les xarxes. Mira que en soc de ruc!!!, prou que sé que una via de la que no trobes cap referencia quelcom deu tenir per mantenir l'anonimat...... je, je. Un dia, tot mirant el Blog d'en Jover vaig trobar-la i em va fer gracia intentar-la però es difícil trobar company per aquestes aventures. Avui el Genis i el Lluís han estat els conillets d'índies per acompanyar-me. Fa dos anys que no vinc per aquesta zona i la darrera via que vaig fer, (no te res a veure amb la d'avui), va ser la via “Corona indi”, una via ben assegurada, sanejada i amb bona roca . A dia d'avui a la zona he vist canvis en comparació a fa dos anys. No es pot baixar al pàrquing del Càmping i cal deixar el cotxe dalt del llogaret de “Valldan” procurant no molestar als veïns . El camí d’ aproximació és el mateix però ara tota la vessant esquerra del camí està Vallat fins arribar a un camp amb una filera de rus-cus, nosaltres per no molestar-los hem anat per la torrentera de la dreta i hem agafat el camí de desguàs fins un gran bloc. Aquí l'hem deixat i amb intuïció ens hem apropat a peu de via per dins el bosc. Hem sabut que som al peu de via per un espit de color blanc que hi ha a uns 8 o 10 metres del peu de via. El Genis comença l'aventura i abans d'arribar al espit troba en un arbre i colgat de fulles i terra una baga, és vella però serveix per tranquil·litzar el “coco”. Arriba al espit i per sobre en veu un segon just al entrar en un diedre que cal superar per arribar a un replà amb arbres on teòricament trobarem la reunió. De reunió , res de res, i fem aquesta en un arbre. De moment, roca trencada, bruta i amb trams exposats. La segona tirada comença pujant fins una segona feixa que hi ha sobre la reunió i apropar-se a l'esquerra a un diedre molt marcat on hi ha quatre assegurances, (crec recordar que dos espits i dos burins), per sobre el diedre canvia de direcció i es posa més dret on hi hem trobat un pitó i a la sortida del diedre una baga en un arbre. Ara hem arribat a una gran feixa que caldrà seguir a ponent fins una arbres grans on podem fer reunió. Per la tercera tirada caldrà recular uns metres i a peus d'un diedre bavaresa veurem un espit i uns metres més amunt, al final del diedre un segon espit. La bavaresa es deixa protegir bé amb camelots. Sortim del diedre per la dreta i a pocs metres trobarem un altre espit que no es veu fins estar a tocar, més a la dreta veurem un arbre amb una baga i per sobre un diedre brut que està tapat per un arbre, un metre per sota trobarem un espit, aquest tram és el que hem trobat més difícil de sortejar. Superat el tram trobarem un parabolt (l'únic de la via) i que hem aprofitat per fer reunió lligant-lo amb un arbre proper. Ja som a la quarta tirada, un terreny on ens cal fer terra/tracció i anar en compte per no apedregar als companys que estan a la reunió. Els primers metres estan molt bruts de terra i fulles i difícils de protegir fins arribar a una gran alzina poc abans d'entrar a la canal final, per la reunió encara cal superar un tram de canal on es millor utilitzar la tècnica d'oposició per no tocar el fons de la canal, ple de terra i pedres inestables que segur anirien a parar al cap dels companys. Fem reunió al final de la canal en una especie de cova i principi del tram final. La reunió és còmoda i placa però difícil d'assegurar. La cinquena tirada és l'encastament, on tan sols trobarem una baga i un burí d'assegurança. Sortim de la reunió fent contorsionisme i anar a una canal que hi ha a la dreta, cal sortejar uns blocs encastats on cal abraçar-los amb cura perquè els cantos exteriors d'aquest s'esmicolen amb el tacte. Una vegada a la canal veurem una baga en un arbre i per sobre una bo veda amb molts forats que surten a...

15 anys de... la Teresa Romero a Busa.

La Teresa Romero al Cingle de la Creu de Busa (aquest és el seu nom real) mai vaig saber ubicar-la fins que un bon dia s'em va apareixer per art de màgia... com podia ser que...

Arco. Via Teresa a la Placche Zebrate.

Sortim d'Orpierre en direcció a Briançon i les Dolomites, però fem una aturada a Arco, un bon lloc per fer-hi una passejada i tastar la roca dels voltants. Sobretot...

GR1: La Valldan - Odèn

Hem tornat al GR1 per recórrer la setena etapa d'aquest camí prepirinenc. Hem arribar en autocar al poblet de La Valldan, on vam acabar l'etapa anterior. Com és ja habitual...

Variant Xuxe a la Teresa Romero (Busa)

***Enllesteixo l'obertura d'aquesta variant d'entrada a la bonica Teresa Romero, clàssica de Busa i aportació del petit gran escalador de la comarca a la muralla sud, que no...