Via teresa a la valldan
DIMECRES,
03 D'ABRIL
Aquest
dimecres amb la Setmana Santa pel mig, no hem pogut “negociar” el
nostre objectiu. Per això i com que soc l'únic que porta una
proposta, he pogut enganyar als companys per fer una via d'en Joan
Jover oberta fa 9 anys i de la que no trobarem cap referencia a les
xarxes.
Mira
que en soc de ruc!!!, prou que sé que una via de la que no trobes
cap referencia quelcom deu tenir per mantenir l'anonimat...... je,
je.
Un
dia, tot mirant el Blog d'en Jover vaig trobar-la i em va fer gracia
intentar-la però es difícil trobar company per aquestes aventures.
Avui
el Genis i el Lluís han estat els conillets d'índies per
acompanyar-me.
Fa
dos anys que no vinc per aquesta zona i la darrera via que vaig fer,
(no te res a veure amb la d'avui), va ser la via “Corona indi”,
una via ben assegurada, sanejada i amb bona roca .
A
dia d'avui a la zona he vist canvis en comparació a fa dos anys. No
es pot baixar al pàrquing del Càmping i cal deixar el cotxe dalt
del llogaret de “Valldan” procurant no molestar als veïns . El
camí d’ aproximació és el mateix però ara tota la vessant
esquerra del camí està Vallat fins arribar a un camp amb una
filera de rus-cus, nosaltres per no molestar-los hem anat per la
torrentera de la dreta i hem agafat el camí de desguàs fins un gran
bloc. Aquí l'hem deixat i amb intuïció ens hem apropat a peu de
via per dins el bosc.
Hem
sabut que som al peu de via per un espit de color blanc que hi ha a
uns 8 o 10 metres del peu de via.
El
Genis comença l'aventura i abans d'arribar al espit troba en un
arbre i colgat de fulles i terra una baga, és vella però serveix
per tranquil·litzar el “coco”. Arriba al espit i per sobre en
veu un segon just al entrar en un diedre que cal superar per arribar
a un replà amb arbres on teòricament trobarem la reunió. De reunió
, res de res, i fem aquesta en un arbre. De moment, roca trencada,
bruta i amb trams exposats.
La
segona tirada comença pujant fins una segona feixa que hi ha sobre
la reunió i apropar-se a l'esquerra a un diedre molt marcat on hi ha
quatre assegurances, (crec recordar que dos espits i dos burins), per
sobre el diedre canvia de direcció i es posa més dret on hi hem
trobat un pitó i a la sortida del diedre una baga en un arbre. Ara
hem arribat a una gran feixa que caldrà seguir a ponent fins una
arbres grans on podem fer reunió.
Per
la tercera tirada caldrà recular uns metres i a peus d'un diedre
bavaresa veurem un espit i uns metres més amunt, al final del diedre
un segon espit. La bavaresa es deixa protegir bé amb camelots.
Sortim
del diedre per la dreta i a pocs metres trobarem un altre espit que
no es veu fins estar a tocar, més a la dreta veurem un arbre amb una
baga i per sobre un diedre brut que està tapat per un arbre, un
metre per sota trobarem un espit, aquest tram és el que hem trobat
més difícil de sortejar. Superat el tram trobarem un parabolt
(l'únic de la via) i que hem aprofitat per fer reunió lligant-lo
amb un arbre proper.
Ja
som a la quarta tirada, un terreny on ens cal fer terra/tracció i
anar en compte per no apedregar als companys que estan a la reunió.
Els primers metres estan molt bruts de terra i fulles i difícils de
protegir fins arribar a una gran alzina poc abans d'entrar a la canal
final, per la reunió encara cal superar un tram de canal on es
millor utilitzar la tècnica d'oposició per no tocar el fons de la
canal, ple de terra i pedres inestables que segur anirien a parar al
cap dels companys.
Fem
reunió al final de la canal en una especie de cova i principi del
tram final. La reunió és còmoda i placa però difícil
d'assegurar.
La
cinquena tirada és l'encastament, on tan sols trobarem una baga i un
burí d'assegurança. Sortim de la reunió fent contorsionisme i anar
a una canal que hi ha a la dreta, cal sortejar uns blocs encastats on
cal abraçar-los amb cura perquè els cantos exteriors d'aquest
s'esmicolen amb el tacte. Una vegada a la canal veurem una baga en un
arbre i per sobre una bo veda amb molts forats que surten a...
