Cançó, versos i poetes
Jacint VERDAGUERCançó de la Moreneta (1880)Nigra sum, sed formosaCàntic dels càntics, 1 Moreneta en sou,és que el Sol vos toca,és que us toca el Sol,lo Sol de la Glòria.Moreneta en sou,moreneta i rossa.Àngels d'ales d'orvos farien ombra;Vós no en voleu, no,voleu ser pastora,tan sols per vetllar,des d'un cim de roca,vostre blanc ramatde viles i pobles.Moreneta en sou,moreneta i rossa.Per besar-li els peusLlobregat s'acosta,i al veure'ls tan purss'atura en sa vora;besa el setial,lo besa i se'n torna.Moreneta en sou,moreneta i rossa.Catalans, veniu,Maria us enyora,té el sol per vestit,lo cel per corona,per trono un mont d'or,per cambra una glòria;veniu-la a adorar,que els àngels no gosen.Moreneta en sou,moreneta i rossa.********************Víctor Balaguer A la Verge de Montserrat (1857)Los plors mon front han arrugat. Les penesm’han, Mare meva!, rosegat lo cor.Com soldat que, fugint a tota brida,les armes va per lo camí llançant, aixís jo pel camí d’aquesta vidaa trossos lo meu cor he anat deixant.Verge de Montserrat, casta madona,perla de les muntanyes i dels cels,a qui els àngels per fer una coronaarrancaren del cel un puny d’estels;ta grandesa, Senyora, no reparesi avui te parla en català ma veu,que el català és la llengua en què ma marem’ensenyà un jorn a beneir a Déu.*******************Josep Carner Mare entre cims (1904)Mare entre cims i boires i estelada,sobirana d'espígols i fondals,mena l'èxode nou de ta filladaran de les voravies immortals. [...]El prec oïres de les nostres mares,i encomanat com t'era llur sentit,trobem en els teus ulls, que els decantares,reflex d'aquells qui s'emmenà la nit.Tu que en temor visqueres i en pobresa,dels perseguits eixugaràs el plor,Mare que escoltes amb igual tendresadoctes versicles, virolais en flor. [..]*********************Àngel GuimeràPostals (1920) Un gegant hi ha a Catalunya sobre terra agenollat;mans i dits aixeca enlaire,que el gegant és Montserrat.S’hi estarà fins que a la Glòriaens tornin la llibertat;i després, per agrair-ho,per tota l’eternitat.*********************Jacint VERDAGUERDon Jaume en Sant Jeroni (Pàtria,1888)Per veure bé Catalunya,Jaume Primer d'Aragópuja al cim de Sant Jeroni,a l'hora en què hi surt lo sol:quin pedestal per l'estàtua!,pel gegant, quin mirador!Les àligues que hi niavenal capdamunt li fan lloc;sols lo cel miraven elles,ell mira la terra i tot;que gran li sembla i que hermosal'estimada del seu cor!Té en son cel aucells i àngels,en sos camps vergers i flors,en sos aplecs l'alegria,en ses famílies l'amor;té guerrers en ses muralles,naus veleres en sos ports;naus de pau i naus de guerra,frissoses de prendre el vol.Les ones besen ses plantes,l'estrella besa son front,sota un cel d'ales immensesque és son real pavelló.En son trono de muntanyesté el Pirineu per redós,per coixí verdosos boscos,per catifa prats de florsper on juguen i s'escorrenrieres i rierons,com per un camp d'esmaragdes anguiles de plata i or.Del Llobregat veu les ribes,les marjades del Besòs,que coneix per les arbredescom les roses per l'olor.Los vilatges a llur vorasemblen ramats de moltonsque abeurant-s'hi a la vespradahi esperen la llum del jorn.Montsec li parla de Lleida,que el graner de Roma fou;Montagut de Tarragona,tan antiga com lo món;La serra de les Alberes,de l'Empordà i Rosselló,penjats de son dors enormecom dos arganells de flors;Montseny, de Vic i Girona,que lliga el Ter anguilós;Cardona, de ses salines;Urgell de ses messes d'or;Montjuïc, de Barcelona,la que estima més que tot.Tot mirant a Catalunyas'ha sentit robar lo cor:- Què puc fer per ma estimada?- va dient tot amorós-.Si del cel vol una estrella,des d'ací l'abasto jo.- No vol del cel una estrella,- una veu dolça respon-;la més bella que hi haviali llueix enmig del front.Torna-li dues germanesque prengué el moro traïdor,l'una anant a collir perlesvora la mar de Montgó,l'altra nadant entre els cisnesprop d'on volava el voltor. -Ell gira els ulls a Mallorca,l'obira com un...
