Via promio moreno (roca regina)
DIUMENGE,
21 D'ABRIL
Aquesta
setmana la proposta és anar a Roca Regina per una aproximació que
no conec, a més la via proposada la tinc a la llista de pendents des
de que fa dos anys varem abandonar a la quarta tirada veient que
anàvem justos de temps.
Avui
tinc l'oportunitat de poder taxar-la. És la via Promio Moreno, una
de les vies clàssiques de la paret .
Sortim
de Jorba, lloc on hem quedat per trobar-nos i pugem directes fins el
Pas de l'Arbocera per una pista . Un coll situat sobre la carena Nord
del Torrent del Bosc. Ara tan sols ens resta caminar per un bon
corriol sense gaires desnivells fins a trobar el camí del Barranc
del Bosc i baixar per aquest fins a trobar un punt on el deixarem per
apropar-nos a la paret. Total una mitja hora de caminar.
Mentre
fem l'aproximació anem mentalitzant al Pep per estalviar-nos les
dues primeres tirades de la via, que ja he fet, i entrar directament
a la vira de la segona reunió. Aquestes dues primeres tirades són
difícil i amb roca a controlar, recordo quan varem fer-les que varem
trigar força en superar-les.
No
gaire convençut, però si resignat, el Pep accedeix i ens estalviem
un bon tram de via.
L'entrada
a la vira és fàcil però cal anar en compte, una relliscada i cent
metres de buit t'esperen sota..
A
la segona reunió de la via ens esperen dos arbres característics i
una baga amb un maillon, ja hi som !!!.
Mentre
fem a primera tirada un crits de pànic ens trenquen el silenci, un
grup d'excursionistes ha patit un accident en la camí de Barranc del
bosc que puja fins a Roca Regina i no ha passat ni mitja hora que ja
rebem la visita del helicòpter del GRAE a la recerca de
l'accidentat. Desprès de dos viatges per treure l'accidentat i als
rescatadors tornem a quedar en silenci i tranquil·litat amb gent
pujant pel camí i nosaltres escalant.
La
primera tirada que l'altre vegada vaig fer-la de primer avui em toca
desmuntar-la i deu ni do lo entretingut que és, primer uns passos de
bavaresa per arribar a la fissura on trobem dos pitons en el tram més
vertical, aquí s'imposa un A1 com una casa, per sobre cal muntar
tres o quatre passos més d'artificial fins arribar a un pitó i una
pitonissa (montserratina) que és el punt final de la fissura. Ara
cal fer un flanqueig horitzontal d'un deu metres fins la reunió.
Aquest flanqueig està assegurat amb tres ponts de roca.
Recordo
que l'altre vegada aquí ja varem veure que anàvem malament de temps
i teníem presa la decisió de baixar, però encara varem fer una
tirada més per acabar d'amortitzar la sortida.
La
segona tirada és més difícil del que diu la ressenya i tan sols hi
ha un a escarpia a mig llarg, la resta cal protegir-la amb flotants
petits i amb una entrada a la reunió en veritat força dura. Fins
aquí anava tranquil perquè ho coneixia de feia dos anys, però a
partir d'aquí tot es nou, veurem com en sortim.
La
tercera tirada, personalment és la millor tirada de la via amb una
roca molt bona i obligada. Surt per la dreta de la reunió per anar a
cercar un petit diedre poc marcat que trobarem, en remuntar-lo i a
mig diedre trobem un pitó i per sobre un dels passatges durs de la
tirada, sortir del diedre vers la dreta on trobarem un parabolt,
superat aquest cal flanquejar per la placa a cercar un pont de roca
i seguir flanquejant fins a situar-te sobre un esperó i sota un bloc
. Ara ve el segon punt complicat de la tirada, cal pujat sobre el
bloc i superar un tram vertical amb molt poca presa , un parabolt a
la dreta del passatge protegeix el pas però cal fer-lo per
l'esquerra i un xic lluny de l'assegurança, una presa molt bona
salva la situació, millor si ets alt!!!.
La
quarta tirada comença difícil de protegir i complicada de superar,
un diedre vertical que t'escup fins a poder agafar una sabina després
un diedre canal on trobarem un pitó i per sobre un parabolt, en
aquest punt la fissura en divideix en dues i cal anar a la de
l'esquerra per agafar un arbre, just sobre trobarem un parabolt al
principi d'una fissura que puja recte i on la roca no dona confiança,...
