Cabana de Lurien
El Pic Lurien, Le Lurien, com l'anomenen els francesos, és un cim important situat a la zona del Portalet, molt a prop del Midi d'Ossau. La seva ascensió és relativament fàcil però molt llarga des del llac de Fabrègues, punt d'entrada a la vall de Lurien.Avui he fet la primera etapa d'aquesta ascensió, pujant a dormir a la cabana de Lurien, un antic refugi de caçadors en estat gairebé ruinós però que ofereix la possibilitat de passar la nit amb certa comoditat i fent que l'ascensió no sigui tan llarga.Després d'un llarg viatge en cotxe, he passat el Portalet i he començat a baixar per la carretera francesa D934 fins agafar una carretera més petita que voreja el llac de Fàbrègues. Aviat he localitzat la petita entrada del camí de la Vall de Lurien, un corriol entre falgueres.He aparcat just al davant del camí i, després de canviar-me i preparar les coses, he iniciat la caminada. El camí puja ben traçat pel bosc, guanyant alçada amb moltes llaçades. Més amunt surt del bosc entrant en una zona d'extensos prats amb grans vistes sobre la vall que deixava enrere.A poc a poc he anat superant els 860 metres de desnivell fins arribar a la cabana, un edifici vell i atrotinat, fet amb fusta i xapa de ferro. La cabana és un altic refugi de caçadors i està obert. Tot i que està una mica malmès pel pas dels anys, encara permet passar la nit amb certa comoditat a les seves àmplies sales. Té diverses habitacions, un menjador i una cuina amb pica i aigua corrent. Hi ha molts matalassos pero els he vist tan bruts que he preferit muntar el dormitori sobre el terra de fusta.Curiosament, en aquest temps de massificació de la muntanya, el refugi estava totalment buit. La vall és relativament solitària però de pujada he trobat alguns randonneurs que baixaven. Segurament feien la clàssica travessia que surt de l'estació final del tren d'Artouste, pugen al coll de Lurien i baixen per aquesta vall.Després de fer un cafè i una curta migdiada, m'he instal·lat a la porta del refugi per veure la posta de sol que des d'aquest mirador privilegiat era tot un espectacle. Després he sopat i he anat a dormir aviat, esperant el nou dia per completar l'activitat amb l'ascensió al Pic de Lurien.No he fet un vídeo de l'activiatat però sí un timelapse amb el joc de les boires a la tarda a la vall de Lurien:
ÀLBUM DE FOTOS -
TRACK
ENTRADES RELACIONADES:
RefugiOller, 2016
Cabana d'Eriste, 1995
Cabana deMusolés, 1975
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
