Muntanyisme.cat

Fins fa ben poc, ningú no s’endinsava a la Lòia. L’ombria de la serra d'Ador, a llevant de la Cuta, era un immens brancam de pins joves, crescuts sense mesura sobre les antigues llenques que havia conreat la gent d’Ador. La senda que hi pujava s’havia esborrat com una paraula mal dita, i la vegetació ho cobria tot amb una tenacitat vegetal, decidida a fer oblidar aquell treball antic. Només els caçadors, algun pastor tossut, s’hi atrevien. La resta —la història— quedava amagada sota una pell verda, quasi impenetrable.Però va vindre el foc. El paorós incendi de la Cuta, aquell de fa un parell d'anys —el del 2023, ho hem de dir clar— ho va despullar tot amb una brutalitat irrefutable. On abans hi havia ombra i silenci, ara hi ha claredat i memòria. Les flames, sense voler-ho, han deixat a la vista un paisatge que no sabíem que recordàvem.Forn de calçPerquè la muntanya de la Lòia havia estat treballada fins a l’extenuació. Hi ha marges que pugen i solquen la muntanya com costures velles, centenars de metres de parets de pedra seca que encara aguanten. Entre ells, els procurats o passadors, per on passava el ramat sense fer malifetes als conreus. Hi ha restes de bancals, d’antigues llenques d’olivera i garrofer. Hi ha fins a sis forns de calç, mig desfets però inequívocs. Hi ha mines d’aigua i grans basses envoltades de murs de pedra seca, amb trestelladors que ens parlen d’un ús racional i pacient de cada gota. Hi ha una caseta —el corral de la Canaleta, li diuen—, alçada al mig del no-res, on els treballadors passaven la nit quan era temps de collita de garrofes. I, sobretot, hi ha, enllà els aiguamolls que ja ens té acostumats la Cuta al llarg dels seus paisatges, la font de la Lòia, al fons d’un clot ombrívol, omplint encara un abeurador envoltat de joncs que els pastors usaven per al ramat.Caseta o corral de la CanaletaEixida de la bassaForn de calçAbeurador de la font de la LòiaAbeurador de la font de la LòiaClot on naix la font de la LòiaAra, en plena primavera, la muntanya reneix. Els rebrots de garrofer, els arbocers que tornen, la pebrella, les flors humils; tot es desperta i, en despertar, revela. El paisatge, que semblava salvatge i indomable, es mostra com un lloc viu, marcat per segles d’ús, de passades, d’anades i vingudes. No és una ruïna, és una memòria viva.Quan escrivíem A un tir de pedra, ens ho descrigueren minuciosament: els fornets de calç escampats per la serra, els marges ocults sota la brossa, les mines d’aigua oblidada, la caseta dels temporers, la font fonda com un secret guardat pels pins, i fins i tot el menut replanell on els adorers menjaven la mona per Pasqua asseguts en unes bancades de pedra que —disculpeu la gosadia— semblen arrancades amb molta traça del convent de Sant Jeroni. Ens digueren també que, segons el savi Joan Coromines, Lòia ve d'al-uuáian, diminutiu àrab de ʿain, que vol dir fonteta. Un mot que els repobladors cristians van pronunciar alòian, i que amb el temps acabaria convertint-se en Lòia. Tot això ho sabíem, però el pas era impossible. L’ombria, densa i feréstega, no ens deixava acostar-nos-hi. I a contracor, ho vam deixar fora del llibre.Hui, finalment, ens hi hem venjat. Hem pujat. Hem trepitjat aquella terra, l’hem olorada, l’hem assaborida. I amb aquest escrit, senzill, però sentit, hem tractat de fer justícia.Hui, finalment, ens hi hem venjat. Hem pujat. Hem trepitjat aquella terra, l’hem olorada, l’hem assaborida, l'hem estimada. I amb aquest escrit, senzill, però sentit, li fem justícia.Que no caiga mai més en l’oblit. I que el foc no hi torne. Perquè la Lòia ha tornat. No perquè la natura siga clement, sinó perquè ens l’ha mostrada el foc. Ara, la pregunta és: sabrem mirar-la?