Ruisseau d'I Sulleoni
Avui hem iniciat la segona part de la nostra estada barranquista a Còrsega amb un descens de la zona de Portu-Piana, a la costa oest de l'illa, on hem establert la nova base d'operacions. Ahir vam fer el llarg trajecte des de la costa est, per carreteres recargolades, i vam aprofitar el viatge per fer una mica de turisme a Bunifaciu.El Ruisseau d'I Sulleoni és un descens força tècnic, amb uns quants ràpels, entre els que destaca un vertiginós ràpel de 65 metres al costat d'una gran cascada. És un dels barrancs més populars de l'illa i el més interessant dels sector de Portu-Piana. Ahir, quan vam arribar a Piana, vam tenir l'oportunitat de veure, des de la carretera, la gran cascada despenjant-se pel gran mur de sortida del barranc. Tot i la llunyania, la visió de la cascada i el gran cingle és realment impressionant.Avui hem iniciat l'activitat amb una llarga maniobra de cotxes. Hem deixat un vehicle a la carretera, a prop del mirador de la cascada, i amb l'altre vehicle ens hem desplaçat fins al punt de partida, un petit poble de quatre cases anomenat Ravinda.Hem iniciat l'aproximació al barranc baixant per una pista i després per un corriol fins arribar al torrent, per on baixava un bon cabal però no anava crescut.Hem iniciat el descens per una zona oberta, remullant-nos en alguns gorgs, fins que el barranc s'ha anat tancant i hem arribat al primer d'una sèrie de ràpels encadenats, d'altures variables però creixents, pel torrent cada vegada més engorjat. Finalment hem arribat a la capçalera del ràpel de 65 metres. Hi ha dues instal·lacions i nosaltres hem triat la que va una mica més allunyada de la cascada, encara que l'aigua, caient de tanta alçada, ho esquitxava tot.El ràpel acaba en un gran gorg. Al davant, unes roques formen unes terrasses des d'on es veu l’espectacle majestuós de l’aigua caient 65 metres pel rocam vertical. Hem fet la foto de grup amb el rerefons de la cascada, abans de seguir amb el descens.Després del gran ràpel encara ens quedaven alguns petits ressalts i ràpels, el més llarg de 30 metres, mentre la vall s'anava obrint deixant enrere els engorjats. Finalment, hem arribat a la confluència del Sulleoni amb un altre riu, el Umbartacciu, on acaba el descens.Des d'aquest punt hem completat l'activitat remuntant un corriol costerut fins a la carretera, on havíem deixat el primer cotxe.I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra d'una productora associada al Blog de Muntanya: Penjats Films.