El Buscarró o Buixcarró
Un sol dur, gairebé africà, daura el marbre blanc amb què es van vestir palaus i esglésies a l’antigor. La pedrera del Buscarró (o Buixcarró) —esgarrapada a la muntanya com una ferida antiga— té la noblesa antiga d’allò que ha estat útil i ha callat. Per damunt de la pedra, la pineda s’estira sense pressa. I més amunt encara, la roca nua, tallada, amb les parets serrades i aspres, gairebé inaccessibles. Tot fa pensar que la muntanya es defensa.Tanmateix, el Buscarró t’acull amb una relativa amabilitat. Al capdamunt, cap rastre de vanitat: ni fites, ni creus, ni signes de pas. El cim no té memòria. Només la pedra calenta, alguna mata de pebrella i el coscoll que planta cara, tossut, amb la mateixa tenacitat que el paisatge.Powered by WikilocI al voltant, camps, ondulacions, un horitzó que no crida, però acompanya. Sense promeses. El Buscarró, com tot allò que no vol ser res, acaba sent-ho tot. Sense dir res, sense fer soroll.