El Cogulló de Turp (1.620 m)
El Cogulló de Turp (1.620 m) és una muntanya aïllada i molt característica del Prepirineu, situada en el límit entre el Solsonès i l'Alt Urgell. La seva silueta piramidal s’alça amb força sobre les valls que l’envolten, especialment la vessant sud-est, que mira al Solsonès. Des del seu cim es gaudeix d’una panoràmica extensa: des de les muntanyes pirinenques fins al Port del Comte, la serra de Busa i, en dies clars, fins i tot Montserrat.Des de Llinars és una ascensió relativament curta i assequible, que es pot plantejar com a sortida matinal però que nosaltres hem realitzat seguint un itinerari circular que ha resultat ser més llarg i complicat del que estava previst, però ens ha permès gaudir de la solitud salvatge d'uns indrets molt poc visitats. A més, segurament a causa de la solitud d'aquests indrets, el bosc estava ple de rovellons i els boletaires de la colla han fet una bona collita mentre caminàvem pels boscos de la Serra de Turp.Avui, per circumstàncies diverses, hem començat a caminar força tard, gairebé a les onze, des d'un punt situat a prop de Llinars. La primera part del recorregut era l'ascensió al cim del Cogulló per la via normal. Un itinerari curt i fàcil, passant pel Coll de la Coma. La part final, des del coll fins al cim, és molt panoràmica, amb grans vistes de la Vall del Segre i bona part dels Pirineus. Es veia des del Montsent de Pallars fins al Port del Comte i el Montsec, entre moltes altres muntanyes.Més aviat del que pensàvem, hem arribat al cim del Cogulló de Turp (1.620 m). És una muntanya isolada i les vistes des del cim són extraordinàries. Hem estat una estona en el cim, gaudint de les vistes i fent fotos i vídeos.Per a la segona part de l'itinerari havíem previst dues opcions: la curta i la llarga. Havíem arribat tan fàcilment i tan aviat al cim que no hem dubtat en triar l'opció llarga, que ressegueix tota la Serra de Turp fins al Pas del Grau. Hem iniciat la baixada per la cresta, al costat de l'estimball. Aviat hem comprovat que no hi ha camí, ni tan sols fites, i que cal guiar-se únicament per la intuïció i el track que portàvem. Per altra banda, calia seguir la cresta sense allunyar-se massa de l'estimball per evitar el bosc, molt dens, de la vessant nord-oest.Ha estat un tram llarg i complicat, lluitant en alguns trams contra la vegetació, però amb l'alicient de trobar rovellons a dojo. Finalment hem arribat al Grau, un collet des d'on comença un corriol que permet baixar per la vessant del Solsonès.Aquí hi havia fites i un corriol ben marcat però amb algun tram perdedor. Després d'una llarga baixada pel bosc, hem arribat a la font de Sant Joan. Ens ha sorprès el gran cabal d'aquesta font, que surt d'una mina amb un arc de pedra. Hem fet una curta i refrescant aturada a la font, abans d'iniciar la remuntada final per retornar a Llinars,Ben a prop de la font hi ha Sant Joan de les Anoves, amb una petita ermita mig enrunada i un parell de masies. L'ermita no té coberta, només les quatre parets, però està restaurada i amb bon aspecte. El més curiós d'aquesta ermita és la campana, que no és de bronze sinó que està formada per una bombona de butà reciclada.Al costat de l'ermita comença una pista, per la que hem iniciat la llarga pujada. Més amunt, hem deixat la pista per seguir un corriol muntanya amunt. Hem tingut dificultats a la primera part, on el camí estava perdut, però aviat s'ha definit millor i hem seguit pujant per un bon camí.Quan ja faltava poc per enllaçar amb la pista per on havíem de completar el recorregut, ens hem trobat un altre important obstacle: el camí estava tallat per una infinitat d'arbres caiguts que feien gairebé impossible seguir-lo. Hem hagut de deixar el camí per pujar camp a través fins a una pista, afortunadament propera, per on hem seguit avançant.Finalment hem completat el recorregut per la pista que planeja i passa per un altre indret singular: el Pla de la Llaguna, un extens altiplà ocupat per un camp de conreu on es cultiven les famoses patates de...
