Cija de los Royos
Avui hem tancat la campanya d'espeleologia al Baix Aragó amb la quarta i darrera activitat programada: la Cija de los Royos. Es tracta d'una cavitat formada bàsicament per una gran esquerda del terreny on s'obre una llarga galeria. El recorregut és fàcil i només hi ha quatre ràpels, el més llarg de 15 metres, però molt tècnic perquè s'han d'instal·lar diversos desviadors, reenviaments i passamans per recórrer la galeria.El recorregut de la cavitat té diversos punts singulars, amb nom propi: la Bañera, el Paso de las Termópilas, los Gours Camaleónicos, la Sala Jordi Carreras...Havíem vist algunes fotos de la cavitat amb força aigua i després de les darreres pluges pensàvem que potser trobaríem algun sector inundat però no ha estat així; tot estava ben sec.Per arribar a la Cija ens hem desplaçat fins a Villarluengo. Des d'allà hem seguit una llarga pista, d'uns 17 km abans d'iniciar l'aproximació a peu. Feia un vent molt fort i bastant fred quan hem preparat el material a peu de cotxe. Després, hem fet la curta aproximació, també sota una forta ventada, fins a l'entrada de la cavitat.Hem baixat el primer ràpel, el més llarg, fins a l'inici de la galeria. Poc després hem trobat el primer punt singular: la Bañera. És un punt baix on, de vegades, s'acumula l'aigua. Avui la banyera estava ben seca però es veien les marques del nivell de l'aigua quan s'omple.Poc després hem arribat a un altre punt singular: el Paso de las Termópilas. Allà cal passar per sobre d'una profunda fisura per arribar a la instal·lació del segon ràpel. Per fer-ho hem d'equipar un passamans. El pas és fàcil però entretingut. Després d'un altre ràpel hem arribat a la Galería de los Gours Camaleónicos, on hi ha una sèrie de gours esglaonats. Quan hi ha aigua, aquest és un racó de gran bellesa. Avui faltava l'aigua però seguia essent un racó ben singular.El darrer ràpel ens ha portat al final de la cavitat, una gran sala que porta el nom d'un dels primers exploradors d'aquesta cavitat: Jordi Carreras. Aquí la fisura es fa ampla i molt alta, creant una sala de grans dimensions. Hem baixat fins al fons de la sala, un gran espai on, de vegades, s'acumula l'aigua formant un gran llac. Avui només hi havia fang però l'indret era realment impressionant per les seves dimensions. Després de completar l'exploració de la cavitat, hem tornat enrere, seguint el mateix recorregut i remuntant els quatre ràpels fins sortir a l'exterior, donant per acabada l'exploració d'aquesta cavitat i l'estada de quatre dies al Baix Aragó. Només ens quedava el llarg viatge de retorn a casa, satisfets per l'èxit d'aquesta sortida.I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.