La bassa de Benirrama
En el cor de la Marina Alta,allà on les muntanyes es tornen abruptes i els barrancs s'endinsen en la terra, s'amaga un racó singular: la Bassa de la Llacuna de Benirrama. Aquest petit oasi, situat a la fita entre la Vall de la Gallinera i la Vall d'Ebo, no és fruit de la mà de l'home, sino un regal de la natura que ha perdurat al llarg dels segles.Un origen mil.lenariContràriament al que es podria pensar, la Bassa no és una construcció humana. Les seues aigües, com podem veure a les fotos, ocupen una depressió natural del terreny formada durante milers d'anys per l'acumulació d'argiles. Aquestes argiles renenen l'aigua de pluja, creant un ecosistema humit enmig d'un paisatge sec.A l'estiu,la llacuna sovint presenta un nivell d'aigua més baix i una tonalitat més marró, com a la foto superior. No obstant això, la vida hi persisteix, com ho demostra la presència d'ocells i amfibis.A la tardor, amb les primeres pluges, la llacuna s'omple d'aigua i la vegetació dels voltants recobra el seu verd intens. El paisatge es transforma, com podem apreciar en les imatges de més avall.Un lloc de trobada i memòriaDes de fa segles, el pla de la Llalcuna ha estat aprofitat per agricultors i pastors. Tot i que els usos tradicionals han canviat, encara podem trobar-hi restes del passat com ara corrals tradicionals, cisternes i aljubs de pedra seca,i i antics camins empedrats com la Costera dels Cocons. Aquests elements, tot i que no es mostren directament a les fotos, formen part integral de la història i l'atmosfera de l'indret.La Bassa de la Llacuna és també un lloc de memòria. Una placa commemorativa recorda Joan Pellicer i Bataller (1947-2007), un gran coneixedor de la flora i el patrimoni valencià que va recórrer aquestes muntanyes am passió. La placa ens recorda la importància de preservar la natura i la cultura que ens envolta.Un valor ecològic incalculableLa Bassa és una zona de gran valor ecològic, amb una rica biodiversitat. Les seues aigües, com es pot observar a les imatges, acullen vegetació adaptada als terrenys humits, com els lliris d'aigua. A l'estiu, l'aigua pot assecar-se parcialment, però la vida hi persisteix.És un indret poc conegut però molt estimat pels senderistes de la Marina Alta i el Comtat, perquè combina patrimoni rural, geologia i pasiatge en un mateix recorregut.Curiositats i secretsEl Pla de la Llacuna és un poljé, una depressió tancada típica dels terrenys càrstics, on l'aigua s'infiltra cap al subòl a través d'avencs com el del Vidre o el de l'Esmoladora. Aquesta característica geològica contribuieix a la singuralitat del lloc.A l'estiu, la bassa pot presentar un aspecte sorprenent. Una fina capa d'algues i vegetació pot cobrir part de la seua superfícia, creant un patró interessant.Explorar la Bassa és una experiència enriquidora. Aquest tresor natural i cultural ens convida a connectar amb la natura,a descobrir la història i a la valorar la riquesa del nostre territori. No t'ho perdis!
