Frondiellas
La cresta de les Frondiellas o Frondellas conté els primers tresmils del Pirineu, venint de ponent. No tenen, però, una aparença especialment solemne. No hi ha una gran piràmide ni una muralla perfecta. Hi ha pedra. Molta pedra.Per una banda, la que puja des dels ibons d’Arriel, blocs enormes, amuntegats sense ordre aparent. Per l’altra, cap a Respomuso, una extensió de grava i pedra menuda que baixa fins on arriba la vista. Al costat, el Balaitús conserva aquella dignitat de les muntanyes que saben que són importants.El Salt de Pipós des del Llano ChetoEl Pas de l'OnsoL'Arriel des de la SarraJo tinc una teoria.Quan van acabar de fer el Balaitús, tota la runa que els havia sobrat la van deixar caure al costat. Els blocs grossos, per una banda; la grava, per l’altra.Ibon baix de l'ArrielEl BalaitúsEl Balaitús i a la dreta les FrondiellasLa teoria agafa força mentre pugem des dels Arrieles. Arriba un moment que caminar consisteix, sobretot, a decidir per quin bloc convé passar. Alguns tenen la mida d’una taula. Altres, la d’un cotxe. N’hi ha que pareixen perfectament col·locats fins que hi poses el peu damunt.La muntanya no presenta una línia clara. Tampoc pareix tindre massa interés a facilitar-te-la.Simplement està allí.Pedra sobre pedra.Balaitús pujant les FrondiellasEl Arriel i el Palas
Powered by Wikiloc
Darrere, els ibons van quedant cada vegada més avall i el Palas va canviant de forma. Davant, en canvi, el Balaitús va creixent. Com més amunt puges, més s’entén la diferència entre tots dos.El Balaitús té arquitectura.Les Frondiellas tenen material d’obra.Quan arribem a la cresta, la teoria ja sembla difícil de discutir.Cresta de FrondiellasCap al vessant de Respomuso, la pedra canvia. Els blocs desapareixen i comença la grava. Tones de grava. Un vessant sencer cobert de material solt, com si després de separar les peces grans algú haguera passat una granera.Només falta trobar el contenidor.Frondiella centralPic FrondiellaDesprés vingueren el gel, la neu, el vent i uns quants milions d’anys. La natura té aquesta virtut: amb prou temps, qualsevol muntó de pedres acaba adquirint una certa respectabilitat.I així quedaren les Frondiellas.Amb més de tres mil metres, això sí.La categoria, de vegades, és només una qüestió d’altura.Canal d'accés a les FrondiellasRespomusoRespomusoRespomusoLlena Cantal, Tebarray i Infiernos
