Pa de Figa i sa Cadira de sa Reina
El lloc de l’excursió d’avui ha estat, com deim en bon mallorquí, “dit i fet”. Ahir horabaixa encara no tenia gens clar on li pegaríem. Va ser, veure l’excursió al Pa de Figa de son Torrella, que havia fet i penjat al seu bloc “Aires de la Serra Mallorquina” el company i gran excursionista Joan Riera, i el fet que: aquesta excursió té unes magnifiques vistes durant tot el recorregut, que segurament n’Aina no ha fet cap excursió per aquells indrets, i molt manco aquesta, i que el temps es presenta molt bo ( fins i tot massa bo) el que em van fer decidir per aquesta. Decidit!!! pujarem al Pa de Figa i baixarem per la Cadira de sa Reina. Un missatge a n’Aina avisant-la que dugui l’arnés i ja ho tenim tot llest. Bé, llest entre cometes, ara surten les preguntes, quina llargària fan els ràpels? Hi haurà les cordes posades, o serà necessari dur-les? Li deman a nen Pedro i no m’aclareix gran cosa, al contrari, encara em dóna més en què pensar: - Potser les cordes estiguin posades, però el darrer pic que hi anàrem esteien molt gastades i ara els ha passat tot l’hivern per damunt, si ningú les ha canviades. -Hi havia un nuu a una, en un punt on passar el vuit era un poc exposat. Te’n refies? -El primer pic que hi vaig anar una corda de 60 metres en doble no ens va arribar a baix. Ens van faltar un parell de metres. Per evitar possibles incidents agaf dues cordes (una de 38 m i una de 35 metres), sempre val més assegurar, tot i que la motxilla hagi de pesar un poc més. Deixam el cotxe a l’embassament de Cúber i amb les motxilles a l’esquena començam a caminar. L’embassament està fantàstic amb els seus colors matinals, el seu cabal quasi ple i, el fet que, el sol encara no està massa alt, també li afavoreix. Ens aturam per admirar-lo i fer un parell de fotos. Continuam per la carretera fins passar el coll des Xoriguer, on giram a la dreta seguint unes fites molt esporàdiques, creuam el Pla d’Almallutx entre roques i càrritx fins arribar a la pista del camí de son Torrella el qual, ben aviat deixam per seguir un tirany mig perdut entre el càrritx. A vegades qualque fita i a vegades qualque fletxa vermella ens indiquen que anam amb la direcció correcta, i així, fins que arribam al Coll de s’Escudella. Un cop aquí giram a l’esquerra per pujar cap al Pa de Figa. A mesura que ens acostam va guaitant la nostra fita d’avui, el Pa de Figa de Son Torrella, a la vessant sud de la majestuosa serralada del puig Major. El Pa de Figa tant es pot pujar per la dreta com per la dreta, tot i que crec que les dues pujades són iguals de verticals i que hi ha trams on s’han d’emplear les mans per pujar, tant a una com a l’altra, jo sempre l’he pujat per l’esquerra així que, aquest pic, no serà diferent. Una ullada des de baix, per veure cap on hem de prendre, abans de començar la forta pujada per l’empinat coster rocós i les rossegueres. Començam la pujada i ben aviat anam agafant altura. Cercant el millor lloc per on pujar, i amb l’ajuda de les mans en més d’una ocasió, anam pujant el roquissa i les rossegueres. Una hora i mitja desprès ja hem ascendit els 300 metres de desnivell que hi ha des del coll de ses Vinyes. Un cop a dalt a la nostra dreta veim clarament el collet cap on ens hem de dirigir després, per baixar cap a la Cadira de la Reina però, ara hem d’anar cap al collet de l’esquerra per pujar al Pa de Figa. Si a la pujada les vistes eren fantàstiques ara, des de dalt, ho són més. El Pa de Figa, amb els seus 1256...
