Via reina puig
DISSABTE, 11 D’ABRILAquesta setmana sortim el Lluis i jo sols, perquè el Visa no pot sortir el dissabte i algun gen devem tenir de masoquistes perquè tot i no venir ell per incitar-nos a repetir vies ens hem decantat per repetir-ne una.La via que hem escollit és la Reina Puig de Tarradets, fa molts anys que vaig fer-la i no recordo res de res, a més cal aprofitar ara que no apreta la calor per fer una via tan llarga .Sortim com sempre a les set i a les 8,30 ja estem a Bellcaire per esmorzar, aquesta vegada no ens entretenim gaire i sortim disparats vers la Font de la Figuera on ja hi trobem tres cotxes aparcats.Com que la llei de Murphi existeix, de totes les vies que hi ha a la paret tan sols a la nostre i a la Cade hi ha gent, ....és que som uns gafes!!.Però ells ja estan a la segona tirada i no crec que ens molestem, preparem el material i a les deu del matí comencem l’escalada. De moment no fa fred però un petit forro va la mar de bé.La primera tirada es deixa fer tranquil·lament i aprofito les diferents vies que vaig creuant per assegurar-me fins arribar a la reunió just a l’alçada del dau, però una mica a l’esquerra.La segona la fa el Lluis, un flanqueig a l’esquerra per una placa fineta fins arribar a un diedre pel que pujarem a sobre una llastra on farem la reunió, fins ara la via es deixa fer comodament.La tercera ja comença a ensenyar les dents, el primer tram plaent, però quan la cosa es posa tiesa hi ha un parell de moviments que cal tibar fort de llastretes i posar els peus en llocs una mica polits, per sort està ben assegurada amb parabolts, en aquest tram he posat un micro just per sobre i abans d’entrar a la reunió.La quarta és fàcil, cal seguir una canal que surt a la dreta i ens conduirà al començament del diedre característic de la via, cal protegir-la amb flotants perquè no hi ha res.La cinquena , de fàcil no té res, el primer tram es deixa fer amb cinquè grau , fins arribar a un arbre característic que hi ha a mitja tirada i després davant teu tens un mirall que brilla per lo polida que està la roca, en aquest punt he posat un micro per poder tibar i arribar a un parabolt que hi ha a mitja placa, després ja afluixa una mica fins la reunió on cal entrar en flanqueig a l’esquerra.La sisena , comença per un diedre obert amb bona roca fins que arriba a una petita feixa, fins aquí la roca excel·lent però la segona part de tirada (el tram que comparteix amb la via del Alba) està super llimat i patina molt. La reunió està muntada a la falsa feixa i és el primer punt d’escapament de la via, nosaltres no li fem cas i seguim amunt.La setena tirada, és la més curta de la via, però també la més rabiosa, pels bons, diuen que 6c, per mi, artificial i un tram de lliure, molt difícil i mantingut, més del que assenyalen les ressenyes.La vuitena, té les mateixes característiques però més suau, un tram d’artificial i una sortida en diagonal per agafar un petit diedre fins la reunió.La novena no és difícil però et jugues un castanyot de pel·lícula si caus, al menys pel lloc que l’he fet (no sé si és per on va la via). Surt en diagonal a l’esquerra a cercar un parabolt, posat a pocs metres de la sortida, jo he seguit flanquejant molt i molt, uns vint metres, sense possibilitat de posar res de res, fins un punt en que he vist per sobre la sabina característica de la Cade i he pujat a cercar-la. Crec que la via una vegada superat el parabolt enfila amunt fins una feixa i fa la resta de tirada caminant còmodament.La desena i onzena, no tenen història, segueixen el recorregut de la Cade , fins la feixa, una vegada aquí i consultant la ressenya hem cercat un diedre situat sota el gran sostre per pujar el primer ressalt per sobre de la gran feixa, sempre cercant la part més fàcil.La tirada dotze, és diferent, encara que tan sols sigui per la roca, a part d’espectacular i maca fa reunió sota el sostre en un lloc on sembla que la roca sigui fang fos, aquesta roca i el pati que contemples als teus peus, bé...
