Es Sostre de sa Fosca
Tot i que fa estona que ho era, després d’haver fet els Balcons de sa Fosca i haver inspeccionat, i trobat, la baixada al sostre, haver vist la corda que ens indica, poc més o manco, per on s’ha de pujar la gran paret vertical de més de 140 metres que tenim al davant, el Sostre de sa Fosca, a més d’una excursió pendent, és va convertir amb una excursió pendent per fer aquesta primavera. Quedam amb en Tomeu Pont, per anar-hi aquest diumenge, abans que la calor piqui més. Tot i que cap de noltros hi ha estat, tenim les fites poc més o manco clares i cercant una mica d’informació no hi hauria d’haver cap problema per trobar-ho. No sembla molt difícil. Amb la informació d’uns companys, que hi han estat, confirmam que efectivament la reunió que vérem fent els Balcons, és la del primer ràpel. Ens informen de la llargària dels ràpels: dos de 30, un de 50 la meitat volat, i dos més de 30 si volem baixar a sa Bombilla, però aquests darrers s’han de remuntar. A l’aventura som: en Jordi, en Joan, en Tomeu, en Pedro i jo. Un cop ens veim tots a Inca seguim cap al mirador d’Escorca, que és on comença l’aventura d’avui. Mentre en Tomeu i en Jordi van a deixar un cotxe al nu de sa Corbata, on teòricament hem d’acabar l’aventura d’avui, noltros els esperam al mirador, contemplant les vistes i l’itinerari cap on hem de començar l’excursió. Des d’aquí podem veure el coll que hem de creuar a la serra de s’Esquerda. Amb una corda de 60, una de 38, una de 35, uns metres de corda per si hem de deixar qualque baga, els arnesos, les eines de remuntar .....i un parell de litres d’aigua, ens posam en marxa. Agafam la baixada del pas des Duro, però aviat ens desviam a la dreta seguint, en principi, restes d’un camí i després un tirany. Encara que només sigui per dur-me la contraria, mentre noltros ens dirigim directament al coll en Pedro, decideix arribar-hi crestejant la serra, com havíem fet unes setmanes abans. Una aturada al coll, mentre pegam una mossegada, ens permet contemplar la gran paret vertical, de més d’un centenar de metres, que tenim al davant i per la qual hem de pujar. Tot i que sabem que és factible, des d’aquí sembla impossible pujar-hi. I molt més sense anar assegurat. Començam a davallar del coll direcció al Grog Blau, o millor dit cap a sa Fosca. La davallada la feim seguint restes d’un antic camí i qualque fita, entre les afilades puntes de les roques, fins arribar a una estreta cornisa on trobam la fita que ens indica la davallada. Davallam per una empinada canal fins arribar als encoratges. Aquesta reunió (i la més curta), és l’única que està equipada amb dos parabolts. Ens posam els arnesos i preparam les cordes per davallar. De seguida ens adonam que aquest ràpel no fa 30 metres, ni prop fer-s’hi. Muntam la corda de 38 en doble i efectivament en sobra, només fa 15 metres. Tot seguit ve el segon, equipat amb cordinos a un arbre. En aquest l’espessa vegetació no ens permet veure a baix i muntam les dues cordes curtes. En Pedro baixa el primer i un cop a baix, se’n adona que la corda de 38 metres, en doble, arriba a baix. Aquest ràpel també es més curt del que ens han dit, fa 18 metres. Baixam entre mates, alzines, llorers... gaudint d’aquesta abundant vegetació dins aquest inaudit lloc. Un cop fet el segon ràpel ara ens toca cercar el tercer, caminam cap a l’esquerra uns 50 metres fins que trobam una bretxa , en la qual entr per veure fins on arriba. Un cop inspeccionada, baixam uns metres pel que s’intueix una mica de tirany fins arribar a la tercera reunió, la qual està muntada a un pont de roca i a un arbre. Ara ja esteim al bot més llarg el...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
