GR 5 (2): Olesa de Bonesvalls - Gelida
Anterior: Sitges-Olesa de B.Deu n'hi do el que s'ha fet esperar la segona etapa del GR 5, tant sols vuit mesos... Ens tornem a reunir més o menys els mateixos que al mes de maig; el "nucli dur" és el mateix, hi ha algunes baixes i noves incorporacions. Ara travessarem les muntanyes d'Ordal, passant pel poble del què agafen el nom i repetint part de la pujada al Montcau i al Puig d'Agulles que vaig fer mesos enrere, per acabar baixant a Gelida abans de creuar les vinyes de l'Alt Penedès i la Baixa AnoiaTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliar-loTrack a WikilocPerfil i més dadesEns trobem tots a primera hora d'un fred matí d'hivern a Gelida, on deixem un dels cotxes i fem cap a Olesa després d'un munt de revolts. Poca cosa a veure dins del poble, només hem de buscar les marques blanques i vermelles...De seguida deixem enrere la població i comencem a caminar entre camps, amb vistes a la Serra de Riés, una de les que conformen l'Ordal i que separa la vall d'Olesa (riera de Begues) de la d'Ordal (riera dels Vidriers)Anem pujant de mica en mica en direcció a aquestes muntanyes modestes......que no agafen gaire alçada ni son gaire espectaculars, però ténen el seu encant; de seguida els camps deixen lloc a un païsatge més àrid, senyal de que ja ens anem enfilant......i més quan ja veiem Olesa als nostres peus; al darrere el Puig de la Mola i el Montau, per allà baixàvem en l'etapa anteriorCap al sud-oest baixa el barranc de la Riera de Begues; al fons, el Montgròs a l'esquerra i la Serra d'Olèrdola més cap al mig; llavors no sabia que no trigaria gaire en enfilar-me per aquelles altures...Pujant per un ample camí assolim una carena secundària, els Penyalets, que ens portarà cap a la divisòriaLes bones valls d'Olesa i el Massís del Garraf ja vant quedant enrere...Així, en poc més d'una hora assolim un collet dalt de la Serra de les Planes (525 m. - 1h15), que separa les dues valls principals que retallen aquestes muntanyesAra seguim una pista a la dreta, que al cap d'uns 400 m. es bifurca; seguim el trencall de l'esquerra que de seguida canvia de direcció i comença a davallar, envoltada d'un frondós bosc de pins i d'una colla de brètols amb escopeta que es creuen els amos de la muntanya i que volien insinuar que per allà no podiem passar fins que ells acabéssin de divertir-se. No hi ha més remei que creuar algunes paraules no gaire amables per part d'algun d'entre ells, empassar-se les ganes de ficar-los les escopetes per allà on no es pot dir en un blog seriós com aquest, i continuar amb el nostre camí, acostant-nos a la part baixa del barrancDesprés de creuar una primera línia elèctrica el GR deixa momentàniament la pista, per creuar-la novament al cap d'uns 400 m., en un altre tallafoc d'una segona línia d'alta tensió; seguim cap a la dreta per un corriol molt agradable enmig dels boscos del Marquès de Camps......que en uns deu minuts ens deixa en una pista al costat de la depuradora; continuem a l'esquerra i, passant enfront de l'església de Sant Esteve d'Ordal, ens plantem davant de Can Parellada, a l'altra banda de la N-340 (6,46 km. - 2h05)A partir d'aquí tornaré a repetir bona part de la pujada cap al Montcau, el Roc Forallac i el Puig d'Agulles del setembre de 2012, tot i que, amb millor criteri que llavors, aquesta vegada no deixaré el GR per anar-me'n a descobrir camins inexistents. Creuem la nacional, contemplant l'enorme masia de Can Parellada......i deixem de banda el poblet d'Ordal (T.M. de Subirats), passant davant les casetes de Can Rial......per acostar-nos cap al Fondo de Mas Granada, per on vaig baixar aquella vegada. Que no faltin les vinyes, som al PenedèsCan Rial, barri dels afores d'Ordal, queda uns metres a la dretaEn creuar el Fondo, pugem la pista principal per plantar-nos en uns 20 minuts al Maset de Parellada, suposo que una edificació auxiliar del mas principal, aquesta totalment enrunadaSeguim pujant suaument enmig d'una frondosa pineda......fins que deixarem un parell de desviacions a la dreta, moment en què la pista...
