Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada
Dissabte passat, darrer dia de calor de l'estiu, vam anar a suar de valent a la paret nord de Frares. Va costar trobar una via que el Mohawk no hagués fet i que jo pogués fer, però podem dir que la tria va ser prou encertada.La via no és gaire llarga, però supera amb estil aquesta muralla, amb tres primers llargs en lliure i un final desplomat amb força ambient. A sota, la ressenya dels companys Escalatroncs és força encertada:Per arribar a la primera reunió preferim encordar-nos al replà de sota. No és un tram difícil, però la roca està bastant trencada.Després comença una fissura/xemeneia on cal anar-s'ho mirant. Amb algun tram desagradable, que et tira cap enfora, i amb molt poques assegurances i velles, sort que es deixa equipar força bé! La roca tampoc és precisament una meravella.....El segon, en canvi, ja és tota una altra cosa, un diedre fisurat i desequipat, amb una roca de primera. Al tram final, on la paret es redreça, hi trobem un parabolt que ajuda a arribar a la reunió. Més avall, al peu d'un petit desplom, hi ha dos claus o similar, amb unes bagues tan antigues que no tinc clar que servissin com a assegurança en cas necessari!El tercer llarg és curt però ens va agradar molt. Comença en diedre i mica a mica, a mesura que la paret es va tornant més desplomada, passa a una bavaresa brutal, amb molt bona presa de ma.I amb un bon ambient!! D'equipament hi ha alguna cosa, però tot de l'any de la picor.El quart no és difícil, només una mica precari perquè sembla cal ferroveller, sobretot el tram inicial. Però aquí podem reforçar-lo si cal amb friends mitjans. Després les antiguitats alternen amb parabolts que donen molta confiança, com per parar-se a fer fotos del gran ambient que s'hi respira! La reunió no és molt còmode, però el lloc és genial, envoltats d'aire i de tota la paret nord de Frares. Mirar cap avall i veure com penja la corda separada de la paret també te la seva gràcia!Després, per acabar d'arribar a dalt, trobem un mur lleugerament desplomat on alternen burins rovellats i parabolts. I una sortida en lliure fàcil però molt descomposta.Flanquegem per sota de la Boleta per anar a buscar la via normal, que cal saber-la enfocar. Els camallargs pugem en xemeneia sense massa problemes, en canvi els camacurts han d'enfrontar el mur amb un parell de passos que depassen el Vº!!Aquest dia no hi havia gaire gent escalant a la paret nord, nosaltres tan sols vam veure una cordada de tres a la GAM del Bisbe, amb qui ens vam companyia una bona estona!!
+(Medium).jpg&w=320&h=180&zc=1)