Tuc deth Milh i Tuc de Bacivers
Descens del Barranc deth MilhMalgrat estrenar la temporada d'esquí de muntanya el diumenge anterior, amb una modesta pujada al Bastiments, és aquest cap de semana llarg el que, de debò, ha marcat l'inici de la muntanya hivernal. I quin inici: excel·lents condicions quantitatives i qualitatives de neu a la Vall d'Aran i una meteorología excepcional.Divendres arribem a Pla de Beret i realitzem el curt recorregut fins a un dels racons més bonics de tot Catalunya, el refugi del Montgarri. MontgarriComentem amb el guarda la possibilitat d'intentar un dels cims amb major risc d'allaus de la zona, el Tuc del Milh (o Barlonguera). La seva orientació en vessant sud i la confluència de diferents barrancs sobre la pala d'accés al coll, només recomanen el seu ascens amb molt bones condicions de neu. Sembla que el risc és mínim i, per tant, ja tenim un objectiu per dissabte.Tuc deth Milh o Barlonguera (2802m)A les 9h abandonem l'escalfor del refugi i resseguim el curs de la Noguera fins al poble abandonat de Montgarri, on comencem a guanyar alçada pel marge del riu Porquer. Identifiquem l'entrada del Barranc deth Milh i la superem en forta pendent. pujant el Tuc deth MilhL'estat de la neu sembla força correcte i seguim progressant en constant pujada fins assolir un petit circ (2500m), des d'on localitzem, en orientació nord, un petit coll que obre l'accés a la pala somital. Remuntem la forta pendent de la canal fins arribar a la base d'una gran roca vertical, just sota el coll (2700m), on decidim treure'ns els esquís i continuar l'ascensió amb crampons i piolet. coll deth MilhEl darrer tram de pujada és el que ens genera majors dificultats: es tracta d'una pala molt vertical, exposada i coberta absolutament de glaç. Car, la seva orientació nord i desprotegida genera que tota la virulencia del torb s'expressi sobre aquesta vessant de la muntanya. el mestre Cèsar remuntant la pala somitalatacant el cimAmb molt de compte assolim l'aresta i, neta de cornises, la resseguim fins el cim (2802m). Celebrem aquest important cim, gaudim de les excepcionals vistes sobre l'Aran i el Couserans i, sense entretenir-nos massa, iniciem el descens. cim del Barlonguera (2802m)Mont ValierConcentració máxima per abandonar la paret glaçada i retornar sota el coll, on recuperem les fustes i comencem a perdre desnivell amb una esquiada memorable. perillós descens al coll deth MilhUna de les millors baixades que recordem al Pirineu: pala dreta, ampla i amb una neu transformadeta que ens permet lliscar d'una manera excepcional. Arribem al nivell de la Noguera i després de superar, no sense problemes, la llera del Porquer, tornem a calçar pells per retornar al refugi.De cara a diumenge plantejem una activitat més senzilla: l'ascens al Tuc de Bacivers. A quarts de nou posem pells i remuntem la pista fins a Pla de Beret. Recuperem el cotxe i ens traslladem a l'aparcament de l'Orri. Remuntem fins a l'Estanh de Baciver on canviem totalment a orientació N NE. Anem superant diferents graonades, fins a situar-nos sobre un terreny planer des d'on podem veure el cim. accedim sota l'aresta del Tuc de BaciversSuperem un desnivell d'uns 150m, ens situem sobre l'aresta i la resseguim amb esquís als peus fins el cim (2644m).Cim del Bacivers (2644m)panorámica des del Tuc de BaciversNeu amb molt bones condicions per gaudir d'un descens excepcional. A cotes baixes una mica més pesada, però es deixa fer fins al mateix aparcament de l'Orri.Excel·lent obertura de temporada hivernal amb un excel·lent company. Gràcies per la teva trampera Cèsar !!
