El tercer hombre, al Cap del Ras
Dissabte de bon matí, amb el Mohawk tirem directe cap a Roca Regina esperançats en trobar bona temperatura i escalar de pressa per poder sortir per dalt amb llum de dia. Però arribats a l'aparcament comprovem que la realitat és dura: -3ºC, boira gebradora, parets humides.... Així que tirem de pla B i pugem cap el Cap del Ras, on les condicions eren just les contràries! A peu de via, en màniga curta, veiem com la boira encara no ha marxat de la vall de la Pallaresa. La via triada, la Tercer hombre, que cap dels dos coneixia. Sort d'agafar el llibre de ressenyes! Començo a pujar pel que és un primer llarg de tràmit, i just arribo a la reunió ja sento una cridòria d'uns que acaben d'arribar al peu de l'Alkaïd. Veig sorprès que un és el Jaumegrimp, i això que aquí no hi ha vies dels germans Masó!!El segon, en canvi, de tràmit no en té res. Tot i que veient pujar al company a vegades ho sembla...., perquè el bombo de 6b el passa com jo les rampes fàcils!! Sort que la via està prou equipada com per poder agafar de tant en tant alguna presa de colors!El següent m'agrada molt, tot i que les xapes van per la placa i jo apuro el diedre tot el què puc! Després d'un tram amb llargs senzills i algun canvi de reunió, arribem a la traca final. El setè llarg nostre comença amb uns passos d'Ae, que per l'esquerra surten en 6a+, no cal dir qui va fer què!! La bona és la vuitena, amb dos desploms importants que encara no he acabat d'entendre com s'ho va fer per pujar en lliure! Sort que de tant en tant a la via hi ha algun tram de placa on relaxar-se!!I el darrer, una placa amb un pas, diuen, de 7a, on vaig pujar com vaig poder i el Mohawk va treballar de valent per poder sortir per dalt amb tota la via en lliure! Jo ja li dic, no hi ha res com escalar amb algú que et doni confiança!!I al cim, el contrast. Al fons, Tremp i el massís de la Pica d'Estats al fons.
