Inscripcions antigues a les cavitats
La creixent sensibilitat ecològica, tendeix a preservar els espais “naturals” amb els mínims impactes humans. D’aquí que rebutgem les pintades de tot tipus, especialment les que la seva dimensió i/o acumulació sembla que només tinguin com a finalitat embrutar un pany de paret temptador. Potser, som molts els que tindríem d’acceptar la nostra culpa, en la creació d’algunes marques d’orientació o punts d’itinerari topogràfic “permanents”, que ara rebutgem penedits i procurem utilitzar elements naturals o cartells extraibles i solament en aquells llocs on jutgem necessàriament orientadors. Però també és cert que les signatures i inscripcions antigues ens il·lustren de visites d’altres èpoques tot permetent-nos fer un viatge en el temps i entendre les dificultats per assolir un punt prou distant, que justificaria deixar constància del seu pas. En l’apunt d’avui ens plau inserir un treball d’en Jean-Yves Bigot publicat a Spelunca núm. 124 (2011). Però també es cert que les inscripcions antigues en coves que certifiquen l’antiguitat de les incursions en el mon subterrani poden ser considerades un patrimoni cultural que cal conservar. Aquesta sensibilitat l’hem trobada força estesa en les localitats originaries del carst. Tot seguit inserim un article de Stanka Sbela publicat a Acta Carsologica 41 (2012) sobre les inscripcions a la clàssica cova de Predjama i les interaccions amb les crescudes del cabal subterrani.
