Vulcanoespeleologia a les illes Galápagos
Les illes Galápagos son un arxipèlag situat al mig de l’oceà Pacífic, a 1.000 Km a l’oest d'Equador, país al que pertanyen. Son famoses per la seva fauna endèmica i fascinant: Tortugues, iguanes terrestres, les sorprenents iguanes marines i altres espècies d’un gran interès biogeogràfic. Un fantàstic laboratori natural per l'estudi de l'evolució de les espècies.Tot i trobar-se situades al mig de la línea equatorial, frueixen d’una agradable temperatura mercès a l’efecte refredant del corrent de Humboldt, que arrossega aigües fredes procedents de l'Antàrtica i que fan que, fins i tot, entre la fauna trobem pingüins.Es tracta d’illes volcàniques, amb espectaculars morfologies, cràters, calderes, camps de laves i fumaroles que demostren la persistència de l'activitat volcànica. I com calia suposar, també contenen túnels de lava amb interès espeleològic. Curiosament, malgrat la seva llunyania, aquest exòtic arxipèlag havia estat objecte d’algunes expedicions i exploracions d’espeleòlegs d’Espanya (Canàries) i de Catalunya durant els darrers anys del segle XX.Aquest any 2014 tindrà lloc durant el mes de març el "16th International Symposium on Vulcanospeleology" en la illa de Santa Cruz, sota l'organització de la "Commission on Volcanic Caves" de la UISi serà una bona ocasió perquè els especialistes de tot el mon posin al dia l’inventari de coves de Galápagos. I per això volem aprofitar ara per actualitzar aquesta llista de les cavitats mes importants deixant constància de quina bona part correspon a la tasca dels catalans i dels nostres veïns espanyols. http://www.vulcanospeleology.org/Activitats de catalans i espanyols a Galápagos Agost del 1975. Expedició catalana GES del CMB - ERE del CEC: Francesc Chavarría, Jordi de Mier, Joaquín Montoriol, Oleguer Escolà, Carles Ribera, Dolors Romero, Joan Senent, Joan Domenech i Xavier Lentini. En aquells temps, un viatge a un lloc remot com aquest era verdaderament una “expedició”. En aquesta ocasió, s'ajuntaven els membres del Muntanyenc, habituats a les expedicions científiques, amb els del Centre Excursionista de Catalunya, que també començaven a extendre els seus interessos pels cinc continents.Feren exploracions a les illes Isabela, Floreana i Santa Cruz. El principal resultat espeleològic d’aquest interclub va ser l’exploració complerta, topografia i estudi geoespeleològic del Túnel de Gallardo que van ampliar dels 669 metres coneguts aleshores fins a 2.250, convertint-se en aquell moment en la cova mes llarga de les illes. Exploren i topografien altres cavitats, essent les mes importants: Sucre, de la Cadena, Post Office i Gilberto Moncayo (590 metres) entre d'altres. A nivell científic, els tres biòlegs col·lecten fauna abundant i es fa l'estudi geològic detallat de les cavitats visitades, amb la seva espeleogènesi, morfologia, reompliments i classificació tipològicaBibliografia: Speleon Monografia 1 (1975), Espeleòleg 24 (1976), Speleon 23 (1977) i Speleon 24 (1978). Cadascun dels tres capítols a Speleon està dedicat monogràficament al cavernament de cadascuna de les tres illes visitades.1987 i 1989 SIE de Tarragona: A la dècada dels 80 ja es possible anar a Equador sense formar part d’una expedició subvencionada ni haver de cercar patrocinadors a qui vendre cap moto. Només cal dedicar-l’hi uns calers i uns dies de les vacances laborals. Josep Estivill de la SIE Tarragona es una mena de "crac" dels viatges amb experiències a uns quants països americans i el 1987 visita Galápagos amb Cristóbal Moreno. Torna Estivill el 1989 amb Rubèn Santacasildaa l'illa de Santa Cruz i prop del Túnel de Gallardo exploren un nou tub de lava inèdit que bategen com « Túnel 2 de Gallardo » i que no arriben a topografiar per manca de temps.Bibliografia: "Espeleólogos españoles en el mundo 1925-1989". Boletín del Museo Andaluz de la Espeleología" 5 (1991) i 6 (1992).Juliol...
