Noruega 6:visitant les illes lofoten
Aquest arxipièlag àrtic és un territori bastant dur, isolat i encara es conserva poc contaminat del maquillatge turístic tot i ser una concorreguda destinació. Ens va agradar moltíssim, quins paisatges tan màgics, amb muntanyes, prats, parets, fiords, illes, illetes, ponts..I els pobles, de postal, amb les seves casetes tradicionals i els seus bastions amb el bacallà assecant-se. Tot molt autèntic ,simple i d’una bellesa molt especial. Com que el dia era tant llarg, bé el sol no s’arriba a amagar durant el mes de juny vam tenir la oportunitat de veure i gaudir d’ un munt de racons i imatges d’aquelles que et queden gravades a la memòria.Tal com vam arribar a Sorvagen amb el ferri des de Boldo, (per veure més info pràctica podeu la trobareu aa l’entrada anterior sobre escalada a les Lofoten: http://laliquim.blogspot.com/2018/11/cami-cap-les-illes-lofoten-vam-passar.html) vam conduir fins la petit vila de A. Un poble , tradicional en pescar, salar i assecar bacallà. Amb un museu on es pot accedir a l’interior d’algunes d’questes casetes. Passegem pels carrers i els afores ja que està envoltat per una natura exuberant.Els afores de A, roca, mar...NaturaAssecadors de bacallàEnfilem per la carretera E10, la principal línia que que recórrer i enllaça les illes amb ponts i tunels de totes les mides. I arribem al poble de Reine, un altre poble excepcional i molt pintoresc amb unes vistes precioses i espectaculars.La veritat és que qualsevol racó que vam visitar d’aquest arxipièlag ens va semblar de pel·lícula.Postal de Reinecaseta típica i tradicional de la zonaI fent quilomentes per la E10 ens vam topar amb aquesta imatge, és el Volanstind. Ens va semblar una muntanya bonica i cap allà vam anar. Fàcilmente amb el "mapsme" vam ubicar un camí per fer cim. Així doncs vam anar a dormir al mateix aparcament i l’endemà vam pujar aquesta estètica muntanya.Aquest cim té una alçaca de 547m i amb una caminata deliciosa en 45’ trepitjàvem el cim, el sol lluia amablement i la panoràmica no podia ser millor. Una ascensió facil, curta i molt recomanable. Refugi molt "cuco" al principi del camíUna ascensió terriblement panoràmica Aquell puntet de dalt el cim sóc jo..Vistes des del cimI avall que fa baixada!!Continuant per la E10 ens desviem cap a la 807 una altra carretera escènica que ens porta al remot poble de Nusfjord. Aquí ja es nota una mica més l’afluència turística, les casetes i l’entorn es veuen més “arregladets" . Les típiques cases de pescador han estat transfomades en allotjament turístics. Tot i aixó continua tenint molt d’encant. Un altre indret que ens va semblar ben especial és Eggum, un poble de entre mar i muntanyes , preciós. Aquest punt atrau a molts visitants ja que és un bon lloc per contemplar el sol de mitjanit. El punt es troba passat el poble on a través d’una pista s’arriba a un restaurant i a una esplanada més o menys habilitat per la pernocta de furgos o autocaravanes (si no recordo malament el preu eren unes 10 krs). Nosaltres vam fer la pista en bici, i vam passejar pel camí que ressegueix la costa. No vam fer nit perquè a les 6 de la tarda ja estava tot a petar, hi havia una bona fila d’autorcaravanes. Vem acabar fent nit en el camp de futbol del poble d’Eggum sols i molt idíl·lic. Però no vam estar de sort i aquell vespre els núvols no ens van deixar contemplar el sol de mitjanitCap a pescar , el poble d'Eggum al darrereRecorrent el camí de la costaUn altre racó curiós és el poble de Henningsvaer, de fet en aquesta zona hi vam estar uns quants dies ja que hi ha els principals parets d’escalada . Doncs Henningsvaer és un poble petit que acaba en el no res , format per un varies illes i canals que li donen un aire...
